ACADEMICA (QUESTIONS ACADEMIQUES)
1. Egiptologia.
Presentades dues tesis d’egiptologia en un acte a la Universitat de Barcelona:
Salvador Costa, Las representaciones del rey recibiendo los jubileos en los templos tebanos de época ramésida. Tesi de la Universitat de Barcelona
Lucas Baqué, Los colosos del dios Min en el templo de Coptos. Tesi de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Université de Montpellier III.
Editades per Llibreria Mizar en la nova col-lecció “Thesis Aegyptiaca”.
En l’acte de presentació he exposat un tema de història comparada de les religions: “Religió popular i religió culta”. He descrit tres models referits a diferents religions per tal d’aplicar la qüestió a la religió egípcia.
Model I. Judaïsme. Filó d’Alexandria. El Llibre sagrat no és una mediació necessària per a la salut de l’home. Dos accesos a la salut, tots dos inspirats per Déu: la saviesa i la revelació mosaica. Tenen el mateix valor. Model; “dues religiositats salvadores, idèntic valor”.
Model II. Cristianisme. Orígenes d’Alexandria. La religió popular venera el Crist crucificat, la religió culta venera el Crist resuscitat. Totes dues vies duen a la salvació, pero la segona és més perfecta que la primera. Model: “dues religiositats salvadores, diferent valor”.
Model III. Religió índia antiga. Les Upanishads. El coneixement i el culte lligat a les escriptures vèdiques no es vàlid per sortir del samsara, la roda de les reencarnacions. El coneixement del Brahman suprem, ensenyat a les Upanishads, possibilita sortir del samsara. Model: “dues religiositats, una salvadora, l’altra no”.
Pregunta: és possible discernir en la religió egípcia una religió popular i una religió culta? En cas afirmatiu: quin és el seu model?
Elements per una resposta: a) les teogonies i cosmogonies de Memfis i de Hermópolis presenten elements d’una reflexió racionalitzadora de la religió; b) la preservació del model neolític dels déus zoomòrfics en la religió popular postularia un nivell de religiositat culte aliena a aquest primitivisme; c) la reforma d’Akhenàton seria un intent de substituir la religió popular per una religió culte.
Lucas Baqué suggereix que el culte centrat en la figura del faraó representa un intent de defugir la religió popular dels déus zoomòrfics
(Barcelona, 10 de març de 2006).
Presentades dues tesis d’egiptologia en un acte a la Universitat de Barcelona:
Salvador Costa, Las representaciones del rey recibiendo los jubileos en los templos tebanos de época ramésida. Tesi de la Universitat de Barcelona
Lucas Baqué, Los colosos del dios Min en el templo de Coptos. Tesi de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Université de Montpellier III.
Editades per Llibreria Mizar en la nova col-lecció “Thesis Aegyptiaca”.
En l’acte de presentació he exposat un tema de història comparada de les religions: “Religió popular i religió culta”. He descrit tres models referits a diferents religions per tal d’aplicar la qüestió a la religió egípcia.
Model I. Judaïsme. Filó d’Alexandria. El Llibre sagrat no és una mediació necessària per a la salut de l’home. Dos accesos a la salut, tots dos inspirats per Déu: la saviesa i la revelació mosaica. Tenen el mateix valor. Model; “dues religiositats salvadores, idèntic valor”.
Model II. Cristianisme. Orígenes d’Alexandria. La religió popular venera el Crist crucificat, la religió culta venera el Crist resuscitat. Totes dues vies duen a la salvació, pero la segona és més perfecta que la primera. Model: “dues religiositats salvadores, diferent valor”.
Model III. Religió índia antiga. Les Upanishads. El coneixement i el culte lligat a les escriptures vèdiques no es vàlid per sortir del samsara, la roda de les reencarnacions. El coneixement del Brahman suprem, ensenyat a les Upanishads, possibilita sortir del samsara. Model: “dues religiositats, una salvadora, l’altra no”.
Pregunta: és possible discernir en la religió egípcia una religió popular i una religió culta? En cas afirmatiu: quin és el seu model?
Elements per una resposta: a) les teogonies i cosmogonies de Memfis i de Hermópolis presenten elements d’una reflexió racionalitzadora de la religió; b) la preservació del model neolític dels déus zoomòrfics en la religió popular postularia un nivell de religiositat culte aliena a aquest primitivisme; c) la reforma d’Akhenàton seria un intent de substituir la religió popular per una religió culte.
Lucas Baqué suggereix que el culte centrat en la figura del faraó representa un intent de defugir la religió popular dels déus zoomòrfics
(Barcelona, 10 de març de 2006).
posted by J. Montserrat Torrents | 10:11 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home