Hodierna
HODIERNA (QÜESTIONS ACTUALS).
2. Convulsions parisenques.
La plaça de la Sorbona, tancada i barrada. Trencadisses. Cada tarda, corregudes i estossinades. Els cursos suspesos. Els gasos lacrimògens han arribat fins al balcó de casa (un cinquè pis). Des de l’any 1976 a Barcelona que no sentia aquest perfum. No em fa cap gràcia, que voleu que us hi digui. Si al menys s’arreglés alguna cosa… Però no: fa quaranta anys que sóc freqüent espectador d’aquests aldarulls i no em consta que s’hagi arreglat mai res. Els policies, educadíssims, això si, em deixen passar fins al cafè de l’Ecritoire, a la plaça de la Sorbona. Els meus amics cafeters s’ho prenen amb paciència, tot i que perden els diners a cabassos. I m'expliquen què passa.
Aquesta vegada no es tracta d’un problema universitari, sinó del món del treball. Una nova llei permet contractar treballadors de menys de 26 anys per dos anys de prova, i acomiadar-los a qualsevol moment sense motivació. La norma afectarà ben poc als habitants de la Vila de París i als estudiants, i en canvi augmentarà la marginació dels marginats de la banlieue. Aleshores, els estudiants de París, sempre disposats a donar lliçons urbi et orbi, s’han solidaritzat amb els joves de l’extrarradi i pretenen fer retirar la llei des del carrer. Dimarts que ve (28 der març) a París se’n veuran de grosses. El primer ministre de Villepin, que més que un senyor és un señorito (señoritos cortijeros, que deia Josep Manuel Blecua) no es fa enrere i juga amb el calendari: s’acosten les vacances de Pasqua, i això, en el món estudiantil, ho arregla tot.
El fons de la qüestió el veig així. Fins ara, el treball era un mitjà per a la producció de béns. Ara, el bé és el mateix treball. I aquest bé, a Europa, escasseja cada vegada més. L’acapara l’Orient Llunyà. Mil milions d’obrers hi estan a punt de treballar deu hores al dia per quatre rals. Primer hi va passar l’electrònica. Ara hi està passant el teixit. Dintre de deu anys els automòbils de les marques europees es fabricaran a la Xina. A Europa no hi haurà treball per tots els europeus. Aleshores es tractarà de repartir aquest bé (el treball), de manera que n’hi hagi una mica per a tothom. El señorito de Villepin s’ha volgut avançar als esdeveniments i ha proposat una fòrmula per repartir aquest bé escàs (el treball). Ha tirat pel cantó més fàcil: els joves treballadors poc qualificats que treballin menys, que guanyin menys i que els mantinguin les seves famílies. Sociologia feréstega. Els al.ludits no hi estan d’acord, com és natural. Aquesta llei no es retirarà, però tampoc s’aplicarà. Quedarà morta per deu anys. Aleshores, un altre governant, també elegit pel poble, com de Villepin, farà una llei molt semblant a aquesta, però amb una variant: que el treball contractat serà a mitja jornada. (París, 23 de març de 2006).
.
2. Convulsions parisenques.
La plaça de la Sorbona, tancada i barrada. Trencadisses. Cada tarda, corregudes i estossinades. Els cursos suspesos. Els gasos lacrimògens han arribat fins al balcó de casa (un cinquè pis). Des de l’any 1976 a Barcelona que no sentia aquest perfum. No em fa cap gràcia, que voleu que us hi digui. Si al menys s’arreglés alguna cosa… Però no: fa quaranta anys que sóc freqüent espectador d’aquests aldarulls i no em consta que s’hagi arreglat mai res. Els policies, educadíssims, això si, em deixen passar fins al cafè de l’Ecritoire, a la plaça de la Sorbona. Els meus amics cafeters s’ho prenen amb paciència, tot i que perden els diners a cabassos. I m'expliquen què passa.
Aquesta vegada no es tracta d’un problema universitari, sinó del món del treball. Una nova llei permet contractar treballadors de menys de 26 anys per dos anys de prova, i acomiadar-los a qualsevol moment sense motivació. La norma afectarà ben poc als habitants de la Vila de París i als estudiants, i en canvi augmentarà la marginació dels marginats de la banlieue. Aleshores, els estudiants de París, sempre disposats a donar lliçons urbi et orbi, s’han solidaritzat amb els joves de l’extrarradi i pretenen fer retirar la llei des del carrer. Dimarts que ve (28 der març) a París se’n veuran de grosses. El primer ministre de Villepin, que més que un senyor és un señorito (señoritos cortijeros, que deia Josep Manuel Blecua) no es fa enrere i juga amb el calendari: s’acosten les vacances de Pasqua, i això, en el món estudiantil, ho arregla tot.
El fons de la qüestió el veig així. Fins ara, el treball era un mitjà per a la producció de béns. Ara, el bé és el mateix treball. I aquest bé, a Europa, escasseja cada vegada més. L’acapara l’Orient Llunyà. Mil milions d’obrers hi estan a punt de treballar deu hores al dia per quatre rals. Primer hi va passar l’electrònica. Ara hi està passant el teixit. Dintre de deu anys els automòbils de les marques europees es fabricaran a la Xina. A Europa no hi haurà treball per tots els europeus. Aleshores es tractarà de repartir aquest bé (el treball), de manera que n’hi hagi una mica per a tothom. El señorito de Villepin s’ha volgut avançar als esdeveniments i ha proposat una fòrmula per repartir aquest bé escàs (el treball). Ha tirat pel cantó més fàcil: els joves treballadors poc qualificats que treballin menys, que guanyin menys i que els mantinguin les seves famílies. Sociologia feréstega. Els al.ludits no hi estan d’acord, com és natural. Aquesta llei no es retirarà, però tampoc s’aplicarà. Quedarà morta per deu anys. Aleshores, un altre governant, també elegit pel poble, com de Villepin, farà una llei molt semblant a aquesta, però amb una variant: que el treball contractat serà a mitja jornada. (París, 23 de març de 2006).
.
posted by J. Montserrat Torrents | 7:46 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home