EL DRAC

"Sant Jordi mata l'aranya". Aquesta aranya, però, en la iconografia esdevé un drac, una mena de rèptil amb trets del juràsic inferior. Doncs bé, ara que tots ens basquejem per la conservació de les espècies, penso que caldria fer alguna cosa per estalviar el drac de Sant Jordi. Un dia de festa no s'ha de matar a ningú.
D'antuvi, rehabilitarem e currículum del drac. No s'hi val discernir símbols per tot arreu i en canvi prendre literalment la narració del drac. No, el drac no es menjava les donzelles. Simplement, era molt sensible, li agradava la companyia de les noies tendres i xamoses, que és un noble afecte que compartim molts ciudadans d'aquest país. Els qui van inventar l'ominosa llegenda de la cruspida donzellesca eren uns bàrbars incapaços de comprendre els elevats sentiments dels qui es gauben en la contemplació de la frescor jovenívola. El drac era bonhomiós, amatent i esteticista. Les donzelles serien les primeres a demanar la preservació de la seva espècie.
Penso que caldrà fer alguna cosa per rehabilitar el drac i salvar-ne l'espècie. Les nostres estrènues defensores dels drets dels animals, Marta Tafalla i Jèssica Jaques, haurien de ficar-hi cullerada. Suggereixo, per exemple, que a la festa de Sant Jordi de l'any que ve es distribueixin en llocs estratègics de les viles i pobles catalans uns coms d'aigua. encara que sigui de l'Ebre, per abeurar el drac, semblants a les galledes que es posen a la nit de Reis per abeurar els camells dels Reis Mags. I quan els infants preguntin de què serveixen aquests coms, s'els explicarà que són per abeurar l'animal amic de sant Jordi, el drac protector de les donzelles.