TRENS I AIGUA

Els barcelonins sabem des de sempre que la nostra ciutat ha crescut sobre un maresme. Al pla, a més a més, s'hi aboquen moltes rieres que baixen de Collserola. A l'alçada del carrer d'Aragó, el metro travessa un pont sobre la riera de Gràcia. Als volts de ca meu, el mas Vernal de Sarrià, hi ha tres recs. El torrent de Gardenyes era un rierol voltat d'hortets, i amb una bòbila i tot; ara és la Via Augusta. El torrent de les Monges encara se'l pot sentir, a les nits tranquil.les, sota l'adoquinat. I és ben viu: fa tres anys un aiguat es va endur un cotxe. Una mica més enllà hi ha el torrent de Can Carelleu. I què us diré de la riera d'Horta. Allò si que és un riuàs. Fa poc, un cafeter de prop de la plaça de Toros se'm queixava que havia tingut una inundació; "Vint centímetres d'aigua", s'exclamava. Quan li vaig dir que el seu simpàtic establiment estava a la llera de la riera d'Horta i que jo hi havia vist (1962) mig metro d'aigua, em va mirar sense entendre res. Pel que fa al Prat, a l'escola ens posaven els pous artesians del pla del Llobregat com a exemples dels vasos comunicants. Val a dir, doncs, que si aixó no és ben bé Venècia, si que s'acosta a un poblat prehistòric lacustre. D'on venen els enginyers que han planejat el pas del Tren d'alta Velocitat? Deuen ser els mateixos que van planejar les vies pels secarrals dels Monegros. Allí, d'aigua, poca.