REIS, COMTES I PRINCESES

QÜESTIONS ACTUALS
REIS, COMTES I PRINCESES

No entenc la persistència en la nostra nomenclatura de carrers, places, espais públics i institucions de la referència a personatges històrics pertanyents a la reialesa i a la noblesa. Els reis, des dels seus orígens en l'Edat Mitjana fins a les monarquies constitucionals del segle XIX, han estat uns dèspotes que en nom de Déu han oprimit els pobles i han considerat el seu país com una propietat privada transmisible per herència com un moble qualsevol. Els nobles s'han erigit en estament apart dotat de tots els privilegis; no pagaven impostos i no eren responsables davant de la justícia comuna. Han abusat de la seva situació per explotar i depredar tots els altres estaments, fins que els feu front la burgesia. Chateaubriand, noble ell mateix, s'escandalitza que la monarquia francesa gasti un terç de tots els ingressos fiscals per a la cort de Versalles. No entenc, doncs, aquesta afició a designar carrers i places amb noms d'aquesta patuleia de saquejadors. Potser algun d'ells tenia mèrits apreciables, caldria veure-ho cas per cas. Però em temo que es tracta d'una inèrcia col.lectiva que ens remet als temps infantils i a les llegendes de reis, prínceps i princeses. No veig perquè Barcelona ha d'honorar amb el nom d'un carrer a Felip II, el rei que arruinà el país per defensar els seus negocis particulars a Europa. Ni a Carles III, simplement perquè no fou ni tan ximple ni tan degenerat com els Borbons que el precediren i el seguiren fins als temps constitucionals. Ni al renglerall de comtes, comtesses, marquesos i marqueses que figuren a la guia dels carrers. A la meva vila d'adopció Casserres, al Berguedà, han posat a l'escola el nom de Princesa Làscaris, simplement perquè fa alguns segles aquesta senyora hi residí una temporada. Aquesta princesa pertanyia a la casa regnant instaurada a Bizanci al segle XII. Les famílies imperials bizantines tenien l'especialitat d'assassinar-se els uns als altres, començant per arrencar-se els ulls. Potser la princesa Làscaris era una dama pacífica i benefactora, pero em temo que el que ha mogut els casserrencs a posar el seu nom a l'escola és el miratge romàntic del terme "princesa".
Suggerència: fer bugada general de la nomenclatura dels nostres espais públics, eliminant tot allò que recordi temps passats bàrbars i ominosos.