ONGs

ONGs
Un mos de pa donat a un infant afamat justifica totes les ONGs del món.
Un cop establert aquest axioma, vejam si podem posar ordre al galliner. Perquè si que ho és, un galliner, o can seixanta, o une foire d'empoigne.
La proliferació d'ONGs al món occidental és una manifestació més de la seva principal característica negativa: l'excés. Hi ha massa de tot. L'economia lliberal, que sens dubte ha creat l'extraordinària prosperitat d'aquesta part de la terra, té aquesta contrapartida: no té límits. En el camp dels organismes de solidaritat s'ha produït el mateix fenomen: n´hi ha massa. I no existeix cap instància de control efectiu, ni de quantitat ni de qualitat.
Les institucions, totes, es corrompen a la segona generació. Actualment hi ha moltíssimes ONGs que estan en l'estadi de la segona generació. I les corrupcions comencen a aflorar, i més n'aflorarien si hi hagués controls efectius.
Una de les principals figures d'aquesta corrupció és el pes cada vegada més gran de les despeses administratives. Els locals, el personal, i els viatges s'enduen gran part del pressupost. Això passsa fins i tot amb organismes governatius perfectament controlats: la FAO gasta un 30% del seu pressupost a la seu de Roma. Fa una colla d'anys vaig ser invitat a visitar-la en companyia de Pierre Mendès-France, Josué de Castro i l'abbé Pierre; al final de la visita vem fer saber que estàvem escandalitzats del nivell de les despeses supèrflues de l'organització.
Tinc un amic professor de llengües clàssiques que va ser invitat per una ONG a un viatge d'inspecció d'uns telers a una petita república africana. Els telers eren vells, i havien estat donats per una fàbrica del Llobregat que havia renovat tota la maquinària. El meu amic va objectar que ell de telers no n'entenia ni un borrall, però li van dir que no es preocupés, que seria un viatge molt divertit i molt instructiu.
Jo vaig pertànyer a una de les primeres ONG que va tenir estatut de tal a les Nacions Unides: el Moviment de la Pau, amb seu a Helsinki. A primers dels anys setanta, en època franquista, l'agrupació de Catalunya va recol.lectar diners per financiar un hospital de campanya al Vietnam. Aleshores es va convocar a Roma un congrés internacional sobre la guerra del Vietnam. Hi havia d'anar algú de Barcelona, i vaig ser designat. "Amb quins diners?", jo que pregunto. "Amb part dels diners de l'hospital", que em respongueren amb tota naturalitat. Encara veig la cara d'incredulitat del jove que guardava la col.lecta quan li vaig transmetre la decisió dels companys. I vaig anar a Roma amb els diners que la gent havia donat per l'hospital.
Blasmarem totes les ONGs pel notori desordre d'algunes d'elles? Deumosengor. El savi de l'evangeli va fer observar que el blat i la cogula ("la cizaña") creixen junts, i no pots arrencar l'un sense arrencar l'altre. No ens hi fiquem gaire, que encara ho espatllariem. Deixem que la joventut d'occident faci turisme solidari; mentrestant s'eduquen d'alguna manera. Ara bé, deixeu-nos també exercir el nostre sentit crític i declarar que no donarem ni cinc cèntims a organitzacions que no estiguin controlades per les institucions públiques.