HODIERNA (QUESTIONS ACTUALS)

OBESOS DE LA INFORMACIÓ

Segles i segles la fam ha estat l’acompanyant indefugible del gènere humà, amb el seu seguici de malalties. Tot d’una, el darrer segle ha vist allò que semblava inassolible: una entera zona del planeta, l’anomenat primer món, s’ha escapat de la maledicció de la fam i ha entrat en una era d’abundància. La situació ha fet una capgirada, i ara el problema és el de l’excés de producció d’aliments. No sabem què fer del blat, de la carn, de la llet i de les avellanes. Tot i així, cent anys no han resultat suficients per extingir en aquests humans privilegiats l’atavisme de l’acaparament i de l’”atipa't bé i amaga't pa”. Els terrícoles del noroest, incitats per una publicitat abassegadora, s’han llançat a una irreprimible ingestió, en tot lloc i a tota hora, de nodriments innecesaris, fins al punt de generar una nova pandèmia: l’obesitat. Anem massa tips.
Ara, un altre empatx ens amenaça. Ja no es tracta de proteïnes, sinó d’electrons, aquesta diminuta però insidiosa partícula descoberta per Lord Kelvin fa poc més de cent anys. Mils de milions d’electrons, transformats en seqüències informatives, estan a la nostra disposició en tot moment i a tot arreu, en aquests aparadors fora de l’espai i del temps que són les pantalles dels ordinadors i les pantalletes dels telefonets. Informació en temps real i on line, clama l’oferta planetària. Meravellós i utilíssim. S’ha acabat d’anar a l’hostal de la carretera per abordar els viatgers i recaptar notícies del que passa al poble del costat; s’ha acabat de córrer al quiosc cada matí per comprar el diari i devorar les notícies del dia abans; s’ha acabat d’afanyar-se per arribar a casa a temps pel telenotícies del vespre. Ara l’electró és a la nostra disposició a tothora i en tot lloc. Informació, informació, informació.
I ha esclatat l’empatx. De la mateixa manera que el cos no pot assimilar l’excés d’aliments, la ment no pot processar l’allau d’imatges visuals i auditives que li ofereix la pantalla incansable. El resultat és que els països avançats s’estan omplint d’obesos de la informació.
L’obès informatiu viu penjat de la barra de navegació, assaonada amb la perfídia dels links. Les pàgines de la xarxa ja no l’informen sobre coses, sinó sobre noves línies d’informació. Si parleu amb ells (alguns ja no parlen) no us comentarà cap notícia, cap fet, cap dada, cap idea. Us parlarà només de noves adreces, noves pàgines, nous blogs, nous serveis per seguir endinsant-se en la galàxia de la informació. I sobretot, ull, no el destorbeu: s’ho està baixant tot. Pagant (poc) o d’amagatotis. Posseeix centenars de CD i dotzenes de llapissos-memòria on ha anat acumulant la informació que ha recaptat de la xarxa, inclosos concerts, cançons i pel.lícules. De moment no té temps per dedicar-s’hi; més endavant ja ho farà. Ara per ara es tracta d’anar acumulant informació. Fins quan? És fàcil de dir: posat que les unitats d’informació en l’espai cibernètic augmenten en progressió geomètrica, l’obès informatiu s’anirà informant indefinidament. Petarà? Li’n falta poc. (22 d'abril de 2006)