HODIERNA .(QUESTIONS ACTUALS)
La ideologia del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.
Arran d'un document del Consell de l'Audiovisual de Catalunya amb motiu del referèndum de l'Estatut vaig publicar una carta al director de El País en la que assenyalava uns paral.lels entre les consignes del C.A.C. i certs documents de l'època franquista. Vaig incloure el text de la carta en aquest Finestral, anunciant per a més tard un aprofundiment en la qüestió. Veig que passa el temps i no tinc idem per dedicar-m'hi. Així, doncs, avanço algunes reflexions, i més endavant, si Déu ens dóna lleure i salut, les desenvoluparé (gal.licisme admès).
1) L'Encyclopaedia Britannica (25, 980-982) classifica les filosofies polítiques dels estats (occidentals) de l'època moderna en tres grans grups: a). Pragmatisme polític, d'inspiració empírica, pluralista i diversament liberal; b). Grups religiosos i quasi-religiosos, d'inspiració ideològica humanista; conflueixen aquí les idees polítiques del catolicisme modern i les de l'existencialisme, del que hi ha una versió cristiana (E. Mounier, revista Esprit…); c). Doctrines revolucionàries, nazis, feixistes i marxistes.
2) El nacionalisme català és de tarannà clarament ideològic i s'inscriu en la classe segona de la classificació de la Britannica. Sobre la base d'una visió tancada de la història del país, combina elements cristians, existencialistes i d'humanisme socialista. En molts polítics d'aquest corrrent, l'influx del progressisme cristià francès és notable.
3) Aquesta orientació vers l'expressió política amb contingut ideològic es palesa ja en el preàmbul de la Llei de l'Audiovisual, que parla de "formes expressives vinculades a llur (scl. els ciutadans de Catalunya) ventall de tradicions, és a dir, a l'entorn simbòlic". Curiosa introducció a una llei que versa sobre la regulació de l'espai radiolèctric i que es considera amb "capacitat d'intervenir en la regulació dels operadors i dels continguts". Vol dir que veurem "intervencions" destinades a imposar determinades visions de l'"entorn simbòlic"?
4) La Llei de l'Audiovisual fa sovint referència a la "veracitat informativa" (art. 4,1; 26,1; 26,3 b; 32,1). Pretén obligar als mitjans de comunicació de "fer una separació clara entre informacions i opinions".
Aquestes normes de la Llei es situan palesament en l'àmbit de la segona classificació de la Britannica, és a dir, en l'ambit dels estat de base ideológica. El Govern de Catalunya no només governa, sinó que també educa. Vol assegurar per llei la "veracitat informativa" i vol instruir els periodistes sobre un tema de la deontologia i de la tècnica de la professió, la "separació entre informacions i opinions". Ara bé, l'article 20 de la Constitució Espanyola garanteix el lliure exercici de la llibertat d'expressió, sense altres límits que els establerts per les lleis. La "veracitat informativa" i la "separació entre informacions i opinions" no formen part de les obligacions constitucionals dels periodistes d'aquest país. Altrament dit, la falsetat informativa i la confusió entre informacions i opinions formen part dels drets dels ciutadans espanyols, com dels de tots els països democràtics. A la democràcia la defensa la llibertat, no li calen caminadors.
5) Les "Directrius i recomanacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre la informació relativa al referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia" parlen de "guiar l'activitat dels mitjans audiovisuals" (pàg. 1); "assegurar que la informació sobre el projecte d'Estatut que es posi a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sigui conforme als criteris de màxima qualitat i rigor, servida amb objectivitat i imparcialitat. Només així es pot contribuir a la millor formació de l'opinió pública…" (pàgs. 2-3); "especial cura en la qualitat de la informació oferta per part dels mitjans de comunicació, element clau en la configuració de la opinió pública" (pàg. 3).
El Consell de l'Audiovisual dóna un pas més en la línia de l'estat educador. És particularment significativa la referència a la "formació de la opinió pública".
Aquesta preocupació per l'opinió pública és pròpia de la doctrina social catòlica: "Atès que la opinió pública exerceix actualment un poderós influx en tots els ordres de la vida social, pública i privada, és necessari que tots els membres de la societat acompleixin llurs deures de justícia i caritat tambè en aquestas matèria i per tant, que també, amb l'auxili d'aquests mitjans, es procuri formar i divulgar una recta opinió pública" (Concili Vaticà II. Decret de mitjans de comunicació social, 8). No s'entén qui ha de procurar que es formi una recta opinió pública. En tot cas, a Catalunya no hi ha problema : se'n cuidarà el C.A.C.
L'Estat de la dictadura franquista professava una doctrina comparable: "Todos estos fenómenos han de ser tenidos en cuenta al tratar de la opinión pública… La educación en la base y un sistema adecuado de información imparcial, son la mejor defensa, y, por supuesto, el Estado no puede permanecer neutral en medio de esta lucha por la conquista de la opinión." (Manuel Fraga Iribarne, "Estructura política de España", Doncel, Madrid, 1961, pàg. 39). "Representaría un abandono de funciones el que la Autoridad no vigilara este campo desde el que puede ser amenazada hasta la misma paz y la tranquilidad interior; que no procurara una depuración de la masa informativa, no tan limpia como sería de desear, y que los órganos informativos nacionales no cooperaran y colaboraran positivamente con la eficacia que les sea posible en el esclarecimiento y formación de criterios rectos en el cuerpo de la opinión" (Gabriel Arias Salgado, "Política española de la información. II Antología sistemática", Madrid, 1958, pàg. 113; "Los medios que deben configurar la Prensa nacional son: la información veraz y la formación de sanos criterios de opinión" (ibidem, pàg. 135).
6. En adduir aquestes citacions no vull insinuar, deumosengor, que el C.A.C. tingui proclivitats feixistes. Tanmateix, un regust de totalitarisme ideológic si que el deixen els seus textos i les seves actuacions. Aquesta preocupació per la veracitat informativa, per la distinció entre informació i opinió i, sobretot, per la "formació" de la opinió pública són trets típics del estats de tipus ideológic. Altrament dit, son inconcebibles en un estat de tipus pragmàtic (segons denominació de la Britannica).
7. Tots els estats moderns disposen d'un organisme no governamental destinat a exercir un control de l'espai audiovisual. Gran part de les seves funcions són tècniques; l'espai radiolèctric és limitat. Una directiva europea atorga a aquests organismes la protecció de la infància, la salut pública i la repressió del racisme. Garanteixen també l'equitat de la distribució dels espais mediàtics durant les campanyes electorals. Es tracta, doncs, d'institucions necessàries. Motiu de més per a que s'abstinguin d'iniciatives que limitin la llibertat d'expressió més enllà del que marquen les lleis, que no es confonguin amb institucions educatives i que no esdivinguin instruments per a l'endoctrinació de la societat en un "ventall de tradicions" i en un "entorn simbòlic" que comparteixen un nombre cada vegada més reduït d'habitants d'aquest país.
Arran d'un document del Consell de l'Audiovisual de Catalunya amb motiu del referèndum de l'Estatut vaig publicar una carta al director de El País en la que assenyalava uns paral.lels entre les consignes del C.A.C. i certs documents de l'època franquista. Vaig incloure el text de la carta en aquest Finestral, anunciant per a més tard un aprofundiment en la qüestió. Veig que passa el temps i no tinc idem per dedicar-m'hi. Així, doncs, avanço algunes reflexions, i més endavant, si Déu ens dóna lleure i salut, les desenvoluparé (gal.licisme admès).
1) L'Encyclopaedia Britannica (25, 980-982) classifica les filosofies polítiques dels estats (occidentals) de l'època moderna en tres grans grups: a). Pragmatisme polític, d'inspiració empírica, pluralista i diversament liberal; b). Grups religiosos i quasi-religiosos, d'inspiració ideològica humanista; conflueixen aquí les idees polítiques del catolicisme modern i les de l'existencialisme, del que hi ha una versió cristiana (E. Mounier, revista Esprit…); c). Doctrines revolucionàries, nazis, feixistes i marxistes.
2) El nacionalisme català és de tarannà clarament ideològic i s'inscriu en la classe segona de la classificació de la Britannica. Sobre la base d'una visió tancada de la història del país, combina elements cristians, existencialistes i d'humanisme socialista. En molts polítics d'aquest corrrent, l'influx del progressisme cristià francès és notable.
3) Aquesta orientació vers l'expressió política amb contingut ideològic es palesa ja en el preàmbul de la Llei de l'Audiovisual, que parla de "formes expressives vinculades a llur (scl. els ciutadans de Catalunya) ventall de tradicions, és a dir, a l'entorn simbòlic". Curiosa introducció a una llei que versa sobre la regulació de l'espai radiolèctric i que es considera amb "capacitat d'intervenir en la regulació dels operadors i dels continguts". Vol dir que veurem "intervencions" destinades a imposar determinades visions de l'"entorn simbòlic"?
4) La Llei de l'Audiovisual fa sovint referència a la "veracitat informativa" (art. 4,1; 26,1; 26,3 b; 32,1). Pretén obligar als mitjans de comunicació de "fer una separació clara entre informacions i opinions".
Aquestes normes de la Llei es situan palesament en l'àmbit de la segona classificació de la Britannica, és a dir, en l'ambit dels estat de base ideológica. El Govern de Catalunya no només governa, sinó que també educa. Vol assegurar per llei la "veracitat informativa" i vol instruir els periodistes sobre un tema de la deontologia i de la tècnica de la professió, la "separació entre informacions i opinions". Ara bé, l'article 20 de la Constitució Espanyola garanteix el lliure exercici de la llibertat d'expressió, sense altres límits que els establerts per les lleis. La "veracitat informativa" i la "separació entre informacions i opinions" no formen part de les obligacions constitucionals dels periodistes d'aquest país. Altrament dit, la falsetat informativa i la confusió entre informacions i opinions formen part dels drets dels ciutadans espanyols, com dels de tots els països democràtics. A la democràcia la defensa la llibertat, no li calen caminadors.
5) Les "Directrius i recomanacions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya sobre la informació relativa al referèndum sobre l'Estatut d'Autonomia" parlen de "guiar l'activitat dels mitjans audiovisuals" (pàg. 1); "assegurar que la informació sobre el projecte d'Estatut que es posi a disposició dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya sigui conforme als criteris de màxima qualitat i rigor, servida amb objectivitat i imparcialitat. Només així es pot contribuir a la millor formació de l'opinió pública…" (pàgs. 2-3); "especial cura en la qualitat de la informació oferta per part dels mitjans de comunicació, element clau en la configuració de la opinió pública" (pàg. 3).
El Consell de l'Audiovisual dóna un pas més en la línia de l'estat educador. És particularment significativa la referència a la "formació de la opinió pública".
Aquesta preocupació per l'opinió pública és pròpia de la doctrina social catòlica: "Atès que la opinió pública exerceix actualment un poderós influx en tots els ordres de la vida social, pública i privada, és necessari que tots els membres de la societat acompleixin llurs deures de justícia i caritat tambè en aquestas matèria i per tant, que també, amb l'auxili d'aquests mitjans, es procuri formar i divulgar una recta opinió pública" (Concili Vaticà II. Decret de mitjans de comunicació social, 8). No s'entén qui ha de procurar que es formi una recta opinió pública. En tot cas, a Catalunya no hi ha problema : se'n cuidarà el C.A.C.
L'Estat de la dictadura franquista professava una doctrina comparable: "Todos estos fenómenos han de ser tenidos en cuenta al tratar de la opinión pública… La educación en la base y un sistema adecuado de información imparcial, son la mejor defensa, y, por supuesto, el Estado no puede permanecer neutral en medio de esta lucha por la conquista de la opinión." (Manuel Fraga Iribarne, "Estructura política de España", Doncel, Madrid, 1961, pàg. 39). "Representaría un abandono de funciones el que la Autoridad no vigilara este campo desde el que puede ser amenazada hasta la misma paz y la tranquilidad interior; que no procurara una depuración de la masa informativa, no tan limpia como sería de desear, y que los órganos informativos nacionales no cooperaran y colaboraran positivamente con la eficacia que les sea posible en el esclarecimiento y formación de criterios rectos en el cuerpo de la opinión" (Gabriel Arias Salgado, "Política española de la información. II Antología sistemática", Madrid, 1958, pàg. 113; "Los medios que deben configurar la Prensa nacional son: la información veraz y la formación de sanos criterios de opinión" (ibidem, pàg. 135).
6. En adduir aquestes citacions no vull insinuar, deumosengor, que el C.A.C. tingui proclivitats feixistes. Tanmateix, un regust de totalitarisme ideológic si que el deixen els seus textos i les seves actuacions. Aquesta preocupació per la veracitat informativa, per la distinció entre informació i opinió i, sobretot, per la "formació" de la opinió pública són trets típics del estats de tipus ideológic. Altrament dit, son inconcebibles en un estat de tipus pragmàtic (segons denominació de la Britannica).
7. Tots els estats moderns disposen d'un organisme no governamental destinat a exercir un control de l'espai audiovisual. Gran part de les seves funcions són tècniques; l'espai radiolèctric és limitat. Una directiva europea atorga a aquests organismes la protecció de la infància, la salut pública i la repressió del racisme. Garanteixen també l'equitat de la distribució dels espais mediàtics durant les campanyes electorals. Es tracta, doncs, d'institucions necessàries. Motiu de més per a que s'abstinguin d'iniciatives que limitin la llibertat d'expressió més enllà del que marquen les lleis, que no es confonguin amb institucions educatives i que no esdivinguin instruments per a l'endoctrinació de la societat en un "ventall de tradicions" i en un "entorn simbòlic" que comparteixen un nombre cada vegada més reduït d'habitants d'aquest país.
posted by J. Montserrat Torrents | 9:04 AM
0 Comments:
Post a Comment
<< Home