EPHEMERIDES (Dietari)

IMPROMPTU

La professora Karen Armstrong, en el seu llibre "Mahoma" (Tusquets, 2005), parangona la intolerància dels musulmans contemporanis i la intolerància dels cristians medievals, i posa com a exemple la barroeria del rei Lluís IX de França. Penso que aquesta mena d'acostaments són falaços i no ajuden gens ni mica a la comprensió del que està passant. La moderna societat occidental ha trencat violentament amb el seu passat medieval, i ni l'accepta ni s'hi emmiralla. La Revolució Francesa va guillotinar un descendent de Sant Lluís, un senyor que gastava un terç dels ingressos totals de l'Estat en el seu castell de Versalles (Chateaubriand dixit). Nosaltres no som parents espirituals del descendent de Sant Lluís, sinó dels qui el van guillotinar. No és que aprovem aquesta manera de tractar a les persones, ni que siguin reis, però aquest no és el nucli de la qüestió. La moderna societat occidental ha rebutjat de fet i de dret la intolerància religiosa, i s'ha fonamentat en la llibertat de pensament. Al raonament de la professora Armstrong li falta una pota. Es pot comparar la intolerància musulmana medieval amb la intolerància cristiana medieval. Però la intolerància musulmana actual no té cap correspondència en la societat occidental. I a la inversa: la tolerància occidental no té correspondència en el món islàmic. Els pobles islàmics no han fet encara la seva "revolució francesa"; els seus esquemes socials són encara els de l'Edat Mitjana. Els musulmans tolerants, que n'hi ha, són una minoria ínfima i no representativa ni representada.
Seguiré llegint el llibre d'Armstrong. Crec fonamental tenir una idea clara de qui era el fundador de l'islam. La tasca no és gens fàcil, perquè les fonts, com passa també amb les del cristianisme i el budisme, són majorment llegendàries.




EPHEMERIDES

Passem per El Voló, al Rosselló. Les obres de la sortida del túnel del TGV avancen. Potser s'acabaran abans que les de Barcelona… Aquí el més calent és a l'aigüera. Tot enfilant cap a Cotlliure enfilem algunes reflexions.
Gran desesperació al sud dels Pirineus per l'anunci que França no farà la via del TGV entre Perpinyà i Montpeller fins el 2030. Desconsol sense motiu. El que interessa vertaderament és enllaçar amb l'ample de via europeu. Quan el TGV arribi a Perpinyà, hi haurà un enllaç europeu des de Sevilla… La velocitat dels diferents trams amb els que s'enllaçarà és un aspecte secundari. Entre Perpinyà i Montpellier, els trens van per la via convencional a 150 kms/h. Amb el TGV seran vint minuts menys… No n'hi ha per estirar-se els cabells. De Barcelona a París, el retràs serà amb prou feines de un 10%. Insisteixo: l'important és trencar la maledicció de l'amplada de via.
Gran sorpresa, dèiem. És clar, els nostres governants, embardissats en àrdues disquisicions de metafísica política, no han tingut temps d'ocupar-se de les coses que vertaderament interessen el país. Tot està aturat, esperant vejam què passarà. En el cas del pas del TGV per Barcelona, l'afer demanava extenses i fatigoses consultes i converses amb tots els agents. No hi ha hagut temps per fer-les, aquestes converses. Els consellers han estat ocupadíssims discutint sobre el sexe dels àngels. El cert és que, mentre s'esveren per la decisió francesa, no han estat capaços de decidir ni tan sols per on passarà el tren per sota de Barcelona. Proposo que quan es dissolgui aquest govern, els consellers siguin obsequiats amb un viatge organitzat per l'INSERSO a París amb l'exprés de nit, canviant de tren a Cervera. Excursió educativa, proclamo.