HODIERNA (QUESTIONS ACTUALS)

EPHEMERIDES (DIETARI)
Aquest pobre Finestral pateix de les insuficiències tecnològiques del Pirineu, on passo l'època de les calors. Faig ferm propòsit de reprendre'n la continuïtat a la tardor. Fins i tot penso adaptar-me encara més al tarannà informal i personal d'aquest invent. Projecto fer el següent: quan en el transcurs de les meves llargues passejades per Barcelona i pel Maresme se'm ocorri alguna idea brillant, cercaré un cafè internet i allí, voltat d'adolescents que juguen a matar marcianitos, la penjaré al Finestral impromptu. Paraula.

HODIERNA (QÜESTIONS ACTUALS)
He reflexionat molt sobre la tragèdia del Líban. Esgarrapo quatre pensaments.
1. LA BARBARIE DELS LLIBRES SAGRATS. Al Líban s'enfronten dos pobles arborant cadascun el seu llibre sagrat. Alguns observadors, informats només a mitges, addueixen que no s'ha de confondre l'islam amb l'Alcorà ni Israel amb la Bíblia; hi ha estats àrabs laics, i Israel és també un estat laic. Això és cert, però ho és també que la comunitat universal musulmana, la "umma", va més enllà de la religió, i que la comunitat universal jueva, el sionisme, també depassa l'element estrictament religiós. Hi ha "musulmans" laics, com hi ha jueus ateus (ho és el cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià). Doncs bé, els fonaments de la "umma" i el del sionisme són els respectius llibres sagrats. En nom d'ells es fa aquesta guerra i es van fer les anteriors (i es faran les que vindran). A Europa ens hem espolsat la barbàrie del llibre sagrat. A l'Orient Mitjà no, i no hi ha cap signe que s'hagi de produir aquesta evolució.
2. VÍCTIMES INNOCENTS. Els infants, sense cap mena de dubte, són víctimes innocents d'aquesta tragèdia. Els civils adults de cada bàndol, designats "víctimes innocents" pels informadors, són d'innocència insegura. En la mesura en què aproven les polítiques violentes i depredatòries dels seus dirigents, no són innocents. No és innocent la persona que salta i balla quan s'assabenta que el missil dels seus ha matat dotzenes, centenars o milers de civils de l'altra banda. No és innocent el civil que recolza amb el seu vot la ocupació internacionalment il-legítima del territori d'un altre poble. No és innocent el civil que consenteix que s'emmagatzenin a casa seva armes d'ús terrorístic. No és innocent el civil que educa els seus fills en l'odi de l'altre. Per tots aquests motius, mentre aboco pena infinita sobre el dolor dels infants, em reservo la pena respecte a les víctimes civils adultes. A Darfur si que n'hi ha, de víctimes civils adultes innocents, a milers. Per a ells la meva pena.
3- CAUSES REMOTES. Quan es va acabar la II guerra mundial amb la desfeta del nazisme i es va comprovar allò que molts ja sabien, l'extermini de milions de jueus, era el moment d'erigir a Europa un Estat jueu, amb territoris segregats d'Alemanya (per exemple, entre el Rhin i el Mar del Nord). Però als qui ho havien de reclamar no els va interessar, i van persistir en reclamar la Terra que els havia promès el seu Déu per mitjà del seu Llibre Sagrat. Ara bé, aquesta Terra ja tenia uns propietaris, que en van ser expulsatss violentament; els àrabs de Palestina van pagar els plats trencats del nazisme. A través de grans sofriments es va arribar a un semi-acord en torn d'una línia d'armistici (1948). La comunitat internacional s'hi va fer forta. El 1967 Israel es va annexionar territoris més enllà d'aquesta línia, principalment Jerusalem Est. La resolució 242 de les Nacions Unides va imposar a Israel la retirada d'aquests territoris. Israel s'hi va negar i segueix negant-s'hi; en particular, proclama que mai retornarà Jerusalem Est. Aquesta és la causa principal (n'hi ha d'altres, ben cert) de l'estat de guerra perpètua a l'Orient Mitjà. I els Estats Units d'Amèrica del Nord, en recolzar aquesta pretensió israeliana, mantenen en el món la inseguretat política. Aquests dos països, Israel i EE.UU. són en l'actualitat la principal amenaça per la pau mundial.
4. INDIFERÈNCIA? Hi ha qui es lamenta de la indiferència dels europeus davant d'aquesta catàstrofe humana. Però jo voldria preguntar a aquestes persones que pretenen remoure la nostra consciència si d'antuvi han remogut la seva. Què han fet per posar-hi remei? Quantes nits no han pogut dormir pensant en les víctimes infantils del Líban? Han suspès les seves vacances per quedar-se a casa pendents de la CNN per patir dia a dia amb les víctimes? No en conec cap que pogués contestar a tot que si. Fora hipocresies. Europa es ben conscient que aquesta guerra no va amb nosaltres. És una guerra de religió, i nosaltres ja les hem superades aquesta mena de guerres (alguns fa ben poc, tanmateix). Compadim els infants, lamentem els sofriments de tothom, però seguim la nostra via. El món s'ha tornat altre cop petit i dividit. Prou feina tindrem a conservar el que tenim en el racó que ens ha tocat. No ens hi encaparrem més, i gaudim de les vacances. Potser això us escandalitzarà, però igualment gaudireu de les vostres vacances sense perdre cap nit pensant en el infants del Líban.