MEMORABILIA
MEMORABILIA
NOTA PRÈVIA. Aquest escrit és del'any 2000, si no m'erro. El vaig presentar a Giménez Frontín, aleshores director de l'Obra Social de Caixa de Catalunya. El va trobar molt interessant, però excessivament car per als pressupostos de la institució. L'estiu del 2002 en vaig trametre un resum al que aleshores era director en funcions del projecte de Fòrum Universal de les Cultures, sr. Ferran Mascarell. No en vaig rebre resposta. Ara llegeixo que s'impulsa el projecte de la Casa de les Llengües. Poso aquest textal meu blog a tall de memòria personal.
LA CIUTAT DE LES LLENGÜES
Universus linguarum
Autor del Projecte: Josep Montserrat i Torrents
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona
Director de l'Escola d'Egiptologia de la Fundació Arqueològica Clos.
INTRODUCCIÓ
A la Terra es parlen unes sis mil llengües, pertanyents a centenars de famílies lingüístiques. Hi ha llengües parlades per centenars de milions de persones; hi ha llengües parlades per una dotzena d'éssers humans. Hi ha llengües agonitzants, d'altres acabades de morir. Hi ha llengües resuscitades, recreades, progressives. Hi ha llengües artificials.
A la Terra s'utilitzen dues dotzenes de sistemes d'escriptura. Amb aquests signes es poden escriure els trescents milions de paraules que contenen totes les llengües parlades.
Les llengües antigues mortes només ens són accesibles si posseïen un sistema d'escriptura que hem pogut desxifrar. Coneixem dues dotzenes de sistemes d'escriptura antics. Una altra dotzena no han estat desxifrats.
Hi ha dos mètodes diferents d'aproximació al fenomen de les llengües:
a) Anàlisi interna, estructural, gramatical; la llengua és assumida com una entitat independent.
b) Descripció externa, comparativa, geogràfica, sociològica; la llengua és assumida com formant part d'un tot significatiu més general.
Les llengües estan en estricta dependència de la civilització, de la cultura, de la religió i de la vida comunitària de les societats. En moltes ocasions la llengua revesteix una dimensió política.
Les llenguës són processos vius. Neixen, creixen, envelleixen, moren. Totes les llengües experimenten processos de degradació fonètica. Les més febles socialment empobreixen el seu lèxic en favor de les més fortes. El futur linguïstic de la humanitat s'orienta vers el predomini d'una dotzena de grans llengües i la dialectització de les altres, pas previ a la seva desaparició.
Les llengües són un gran tresor del gènere humà. La seva preservació, el seu cultiu i el seu coneixement són necessitats indefugibles.
Un Centre d'Exposicions de les Llengües del Món com el que es proposa en aquest Projecte no existeix enlloc. Catalunya, i la seva capital, Barcelona, tan sensibles al fet lingüístic, esdevenen el lloc més adient per aquesta institució de vocació universal.
SINTESI DEL PROJECTE DE LA CIUTAT DE LES LLENGUES / Universus linguarum.
L'Exposició ofereix informació gràfica, intuitiva i viva de l'univers lingüístic de la humanitat en totes les seves formes i manifestacions. La informació abasta, en diferents graus, totes les llengües, agrupades en famílies i subfamílies. Encara que només sigui amb una simple referència, totes les llengües del món hi han de ser mencionades.
Els criteris d'assignació de volum museogràfic a cada llengua o família són polítics, culturals i pràctics.'
Els procediments expositius i museogràfics són bàsicament visuals i sonors, en estreta combinació. Cal tenir present que una llengua és un fet fonamentalment sonor, i només secundàriament escrit.
Les llenguës vehiculars o mitjanceres de l'Exposició són el català, el castellà, el francès i l'anglès. Es poden preveure itineraris en altres llengües.
Els apropaments són geogràfics, històrics, filològics, sociològics, artístics, quotidians.
L'Exposició ofereix un Ambit Permanent i Ambits Temporals.
El públic al qual s'adreça l'Exposició és un grau més ample que el que freqüenta el Museu de la Ciència; efectivament, la matèria subjacent és de comprensió més simple i més universal. Una part considerable dels visitants seran escolars, provinents de tota Catalunya, de les franges properes d'Espanya i del Migdia de França. Hi ha previstos, amb tot, itineraris turístics breus i espectaculars, així com espais especialitzats.
N.B. En tots els capítols que segueixen s'entén que el tractament dels temes és sempre des del punt de vista del llenguatge i no dels continguts.
CAPITOL I. MUSEOLOGIA, ICONOGRAFIA, SEMIOTICA, ESCENOGRAFIA.
El mètode és el de la descripció externa, comparativa, geogràfica, sociològica; la llengua és assumida com formant part d'un tot significatiu més general.
Materials: panells, murals, mòbils, pantalles, terminals d'ordinador, videos, altaveus, escenaris, maquetes, lletres de materials diversos, objectes reals (llibres, pergamins, papirs, tipus d'impremta, tinters, plomes, maquinària de reproducció de la veu i de l'escriptura, etc.).
Itinerari standard: geografia, història, fonètica, gramàtica, escriptura, literatura, civilització, quotidianitat, mitjans de reproducció, interaccions.
Paraula primordial: "mà". Oferta en tots els idiomes. Representa l'homo faber, i alhora l'escriba.
Lèxic standard: una vintena de mots bàsics (parts del cos, aliments, sol, aigua, nen, mare...).
Mitja dotzena de frase bàsiques.
Una frase bàsica-slogan.
Tècnica bàsica: objecte - focus sobre l'objecte - pronunciació del nom de l'objecte - aparició del nom escrit.
Escenografies selectives. Reproduir àmbits humans d'interès comú: cos humà, llar, cuina, escola, ciutat, transport.... Procediments sempre externs i comparatius.
L'ús d'instruments sonors imposa la separació acústica dels espais.
CAPITOL II. GEOGRAFIA DE LES LLENGUES.
Principal element intuitiu: un gran mapamundi. Les grans famílies lingüístiques (sínica, indoeuropea, dravídica, afroasiàtica, semítica, varietats africanes, amerindianes...) són indicades amb colors. Les famílies secundàries són indicades amb altres procediments. El mapamundi està voltat d'un gran panell amb els noms de totes les llengües del món (uns quaranta folis). Fotografies de parlants prototípics.
Gran mural descriptiu de les llengües de les grans civilitzacions, antigues i modernes.
Gran mural amb les famílies, subfamílies i dialectes de les llengües indoeuropees i de les llengües semítiques.
Ambits especials: dialectologia catalana, occitana i italiana.
Ambits especialitzats: metalurgia, medicina, arquitectura, navegació...
CAPITOL III. HISTORIA DE LES LLENGUES.
Grans grups originaris. Seguiment de l'evolució mitjançant els mots-clau. Esquemes històrico-geogràfics. Dialectologia. Les llengües mortes. Espais especials per les llengües indoeuropees i semítiques.
Llengües i civilitzacions. Creació literària. Religió i llengua: les llengües sagrades, els llibres sagrats. Espais especials per Bíblia, Nou Testament i Alcorà.
Espais especials: l'origen de les escriptures fonètiques: la llengua egípcia; les llengües de la Ruta de la Seda; la formació del català; les llengües franques: sànscrit, grec, arameu, anglès...
CAPITOL IV. L'ESCRIPTURA.
Sistemes d'escriptura actuals. Principis semiòtics i fonètics.
Història de l'escriptura. Sistemes desapareguts. Escriptures no desxifrades.
Cal.ligrafies. L'art dels escribes. La transmissió dels textos.
Les tècniques de reproducció. Impremta. Altres.
Secció especial: intents de desxiframent de l'escriptura ibèrica.
CAPITOL V. LES ARTS DEL LLENGUATGE.
La prosòdia. La poesia. El cant. La música. El teatre. La litúrgia. La màgia. La càbala.
El llenguatge i les emocions.
CAPITOL V. SOCIOLOGIA DEL LLENGUATGE.
Situacions lingüístiques: bilingüismes, disglòssies...
Llenguatge i política.
Diferenciació social i llenguatge; academicisme, argots,
CAPITOL VI. TIPOLOGIA DEL PUBLIC DE LA CIUTAT DE LES LLENGUES.
Públic culte en general. Visitants dels grans museus (MNAC, Picasso, Miró, MACBA..). En especial: visitants del Museu de la Ciència, encara que amb un grau menys de preparació (la ciència és un artifici complex, el llenguatge és en part natural i en part artificial).
Turistes: destinataris d'un itinerari generalitzant i espectacular.
Escoles: disposen d'itineraris planificats d'un dia sencer. Especial atenció a les escoles del Migdia de França.
Visitants d'Exposicions Ocasionals.
CAPITOL VII. ESTRUCTURA DE LA CIUTAT DE LES LLENGUES .
a) Edilicia. Grans espais. Ideal: fàbrica desafectada al Poble Nou.
Tres tipus d'espai: 1. Molt ample, per visions de conjunt. 2. Mòduls reduïts i acústicament aillats. 3. Espais mitjans per exposicions ocasionals.
b) Institucional. La institució és Universus linguarum . El lloc és La ciutat de les llengües .
c) Marginalia: Centre d'Estudis (no d'ensenyament); Biblioteca; Biblioteca-museu: una obra en cadascuna de les llengües del món; laboratoris de fonètica i fonologia.
d) Activitats al marge de la visita a l'Exposició: cicles de conferències; cicles de música, teatre, cine (sempre sota l'angle lingüístic); trobades de parlants de diverses llengües; commemoració de la desaparició d'una llengua;
e) Convenis: amb UNESCO; amb Unió Europea; amb Universitats: amb estats; amb Acadèmies de la Llengua.
NOTA PRÈVIA. Aquest escrit és del'any 2000, si no m'erro. El vaig presentar a Giménez Frontín, aleshores director de l'Obra Social de Caixa de Catalunya. El va trobar molt interessant, però excessivament car per als pressupostos de la institució. L'estiu del 2002 en vaig trametre un resum al que aleshores era director en funcions del projecte de Fòrum Universal de les Cultures, sr. Ferran Mascarell. No en vaig rebre resposta. Ara llegeixo que s'impulsa el projecte de la Casa de les Llengües. Poso aquest textal meu blog a tall de memòria personal.
LA CIUTAT DE LES LLENGÜES
Universus linguarum
Autor del Projecte: Josep Montserrat i Torrents
Catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona
Director de l'Escola d'Egiptologia de la Fundació Arqueològica Clos.
INTRODUCCIÓ
A la Terra es parlen unes sis mil llengües, pertanyents a centenars de famílies lingüístiques. Hi ha llengües parlades per centenars de milions de persones; hi ha llengües parlades per una dotzena d'éssers humans. Hi ha llengües agonitzants, d'altres acabades de morir. Hi ha llengües resuscitades, recreades, progressives. Hi ha llengües artificials.
A la Terra s'utilitzen dues dotzenes de sistemes d'escriptura. Amb aquests signes es poden escriure els trescents milions de paraules que contenen totes les llengües parlades.
Les llengües antigues mortes només ens són accesibles si posseïen un sistema d'escriptura que hem pogut desxifrar. Coneixem dues dotzenes de sistemes d'escriptura antics. Una altra dotzena no han estat desxifrats.
Hi ha dos mètodes diferents d'aproximació al fenomen de les llengües:
a) Anàlisi interna, estructural, gramatical; la llengua és assumida com una entitat independent.
b) Descripció externa, comparativa, geogràfica, sociològica; la llengua és assumida com formant part d'un tot significatiu més general.
Les llengües estan en estricta dependència de la civilització, de la cultura, de la religió i de la vida comunitària de les societats. En moltes ocasions la llengua revesteix una dimensió política.
Les llenguës són processos vius. Neixen, creixen, envelleixen, moren. Totes les llengües experimenten processos de degradació fonètica. Les més febles socialment empobreixen el seu lèxic en favor de les més fortes. El futur linguïstic de la humanitat s'orienta vers el predomini d'una dotzena de grans llengües i la dialectització de les altres, pas previ a la seva desaparició.
Les llengües són un gran tresor del gènere humà. La seva preservació, el seu cultiu i el seu coneixement són necessitats indefugibles.
Un Centre d'Exposicions de les Llengües del Món com el que es proposa en aquest Projecte no existeix enlloc. Catalunya, i la seva capital, Barcelona, tan sensibles al fet lingüístic, esdevenen el lloc més adient per aquesta institució de vocació universal.
SINTESI DEL PROJECTE DE LA CIUTAT DE LES LLENGUES / Universus linguarum.
L'Exposició ofereix informació gràfica, intuitiva i viva de l'univers lingüístic de la humanitat en totes les seves formes i manifestacions. La informació abasta, en diferents graus, totes les llengües, agrupades en famílies i subfamílies. Encara que només sigui amb una simple referència, totes les llengües del món hi han de ser mencionades.
Els criteris d'assignació de volum museogràfic a cada llengua o família són polítics, culturals i pràctics.'
Els procediments expositius i museogràfics són bàsicament visuals i sonors, en estreta combinació. Cal tenir present que una llengua és un fet fonamentalment sonor, i només secundàriament escrit.
Les llenguës vehiculars o mitjanceres de l'Exposició són el català, el castellà, el francès i l'anglès. Es poden preveure itineraris en altres llengües.
Els apropaments són geogràfics, històrics, filològics, sociològics, artístics, quotidians.
L'Exposició ofereix un Ambit Permanent i Ambits Temporals.
El públic al qual s'adreça l'Exposició és un grau més ample que el que freqüenta el Museu de la Ciència; efectivament, la matèria subjacent és de comprensió més simple i més universal. Una part considerable dels visitants seran escolars, provinents de tota Catalunya, de les franges properes d'Espanya i del Migdia de França. Hi ha previstos, amb tot, itineraris turístics breus i espectaculars, així com espais especialitzats.
N.B. En tots els capítols que segueixen s'entén que el tractament dels temes és sempre des del punt de vista del llenguatge i no dels continguts.
CAPITOL I. MUSEOLOGIA, ICONOGRAFIA, SEMIOTICA, ESCENOGRAFIA.
El mètode és el de la descripció externa, comparativa, geogràfica, sociològica; la llengua és assumida com formant part d'un tot significatiu més general.
Materials: panells, murals, mòbils, pantalles, terminals d'ordinador, videos, altaveus, escenaris, maquetes, lletres de materials diversos, objectes reals (llibres, pergamins, papirs, tipus d'impremta, tinters, plomes, maquinària de reproducció de la veu i de l'escriptura, etc.).
Itinerari standard: geografia, història, fonètica, gramàtica, escriptura, literatura, civilització, quotidianitat, mitjans de reproducció, interaccions.
Paraula primordial: "mà". Oferta en tots els idiomes. Representa l'homo faber, i alhora l'escriba.
Lèxic standard: una vintena de mots bàsics (parts del cos, aliments, sol, aigua, nen, mare...).
Mitja dotzena de frase bàsiques.
Una frase bàsica-slogan.
Tècnica bàsica: objecte - focus sobre l'objecte - pronunciació del nom de l'objecte - aparició del nom escrit.
Escenografies selectives. Reproduir àmbits humans d'interès comú: cos humà, llar, cuina, escola, ciutat, transport.... Procediments sempre externs i comparatius.
L'ús d'instruments sonors imposa la separació acústica dels espais.
CAPITOL II. GEOGRAFIA DE LES LLENGUES.
Principal element intuitiu: un gran mapamundi. Les grans famílies lingüístiques (sínica, indoeuropea, dravídica, afroasiàtica, semítica, varietats africanes, amerindianes...) són indicades amb colors. Les famílies secundàries són indicades amb altres procediments. El mapamundi està voltat d'un gran panell amb els noms de totes les llengües del món (uns quaranta folis). Fotografies de parlants prototípics.
Gran mural descriptiu de les llengües de les grans civilitzacions, antigues i modernes.
Gran mural amb les famílies, subfamílies i dialectes de les llengües indoeuropees i de les llengües semítiques.
Ambits especials: dialectologia catalana, occitana i italiana.
Ambits especialitzats: metalurgia, medicina, arquitectura, navegació...
CAPITOL III. HISTORIA DE LES LLENGUES.
Grans grups originaris. Seguiment de l'evolució mitjançant els mots-clau. Esquemes històrico-geogràfics. Dialectologia. Les llengües mortes. Espais especials per les llengües indoeuropees i semítiques.
Llengües i civilitzacions. Creació literària. Religió i llengua: les llengües sagrades, els llibres sagrats. Espais especials per Bíblia, Nou Testament i Alcorà.
Espais especials: l'origen de les escriptures fonètiques: la llengua egípcia; les llengües de la Ruta de la Seda; la formació del català; les llengües franques: sànscrit, grec, arameu, anglès...
CAPITOL IV. L'ESCRIPTURA.
Sistemes d'escriptura actuals. Principis semiòtics i fonètics.
Història de l'escriptura. Sistemes desapareguts. Escriptures no desxifrades.
Cal.ligrafies. L'art dels escribes. La transmissió dels textos.
Les tècniques de reproducció. Impremta. Altres.
Secció especial: intents de desxiframent de l'escriptura ibèrica.
CAPITOL V. LES ARTS DEL LLENGUATGE.
La prosòdia. La poesia. El cant. La música. El teatre. La litúrgia. La màgia. La càbala.
El llenguatge i les emocions.
CAPITOL V. SOCIOLOGIA DEL LLENGUATGE.
Situacions lingüístiques: bilingüismes, disglòssies...
Llenguatge i política.
Diferenciació social i llenguatge; academicisme, argots,
CAPITOL VI. TIPOLOGIA DEL PUBLIC DE LA CIUTAT DE LES LLENGUES.
Públic culte en general. Visitants dels grans museus (MNAC, Picasso, Miró, MACBA..). En especial: visitants del Museu de la Ciència, encara que amb un grau menys de preparació (la ciència és un artifici complex, el llenguatge és en part natural i en part artificial).
Turistes: destinataris d'un itinerari generalitzant i espectacular.
Escoles: disposen d'itineraris planificats d'un dia sencer. Especial atenció a les escoles del Migdia de França.
Visitants d'Exposicions Ocasionals.
CAPITOL VII. ESTRUCTURA DE LA CIUTAT DE LES LLENGUES .
a) Edilicia. Grans espais. Ideal: fàbrica desafectada al Poble Nou.
Tres tipus d'espai: 1. Molt ample, per visions de conjunt. 2. Mòduls reduïts i acústicament aillats. 3. Espais mitjans per exposicions ocasionals.
b) Institucional. La institució és Universus linguarum . El lloc és La ciutat de les llengües .
c) Marginalia: Centre d'Estudis (no d'ensenyament); Biblioteca; Biblioteca-museu: una obra en cadascuna de les llengües del món; laboratoris de fonètica i fonologia.
d) Activitats al marge de la visita a l'Exposició: cicles de conferències; cicles de música, teatre, cine (sempre sota l'angle lingüístic); trobades de parlants de diverses llengües; commemoració de la desaparició d'una llengua;
e) Convenis: amb UNESCO; amb Unió Europea; amb Universitats: amb estats; amb Acadèmies de la Llengua.
posted by J. Montserrat Torrents | 9:52 AM
1 Comments:
Certament, professor Montserrat, si això és així i no ho dubto ja que sou vós qui ho dieu, us han retut un homenatge involuntari: han fet realitat el vostre projecte i no us n'han reconegut l'autoria. Són pobres d'idees i gasius de reconeixements. Pobres i avars. Però això, vós que sabeu tantes coses, ja ho sabíeu. Què us calia més: la materialització del projecte o el reconeixement de l'autoria? Aleshores, no us amoïneu.
Post a Comment
<< Home