IMPROMPTU

IMPROMPTU

La professora Karen Armstrong, en el seu llibre "Mahoma" (Tusquets, 2005), parangona la intolerància dels musulmans contemporanis i la intolerància dels cristians medievals, i posa com a exemple la barroeria del rei Lluís IX de França. Penso que aquesta mena d'acostaments són falaços i no ajuden gens ni mica a la comprensió del que està passant. La moderna societat occidental ha trencat violentament amb el seu passat medieval, i ni l'accepta ni s'hi emmiralla. La Revolució Francesa va guillotinar un descendent de Sant Lluís, un senyor que gastava un terç dels ingressos totals de l'Estat en el seu castell de Versalles (Chateaubriand dixit). Nosaltres no som parents espirituals del descendent de Sant Lluís, sinó dels qui el van guillotinar. No és que aprovem aquesta manera de tractar a les persones, ni que siguin reis, però aquest no és el nucli de la qüestió. La moderna societat occidental ha rebutjat de fet i de dret la intolerància religiosa, i s'ha fonamentat en la llibertat de pensament. Al raonament de la professora Armstrong li falta una pota. Es pot comparar la intolerància musulmana medieval amb la intolerància cristiana medieval. Però la intolerància musulmana actual no té cap correspondència en la societat occidental. I a la inversa: la tolerància occidental no té correspondència en el món islàmic. Els pobles islàmics no han fet encara la seva "revolució francesa"; els seus esquemes socials són encara els de l'Edat Mitjana. Els musulmans tolerants, que n'hi ha, són una minoria ínfima i no representativa ni representada.
Seguiré llegint el llibre d'Armstrong. Crec fonamental tenir una idea clara de qui era el fundador de l'islam. La tasca no és gens fàcil, perquè les fonts, com passa també amb les del cristianisme i el budisme, són majorment llegendàries.