ACADEMICA

NOTA EXPLICATIVA (FINESTRAL, 2007). Aquest text va ser llegit a unes jornades de filosofia convocades a Girona per KRTU l'any 1994, amb el títol "El problema de la realitat: Simulacre, frontera, intimitat". N'eren coordinadors Vicenç Altaió i Xavier Antich. Jo comptava amb l'esportiva complicitat dels organitzadors per acceptar i digerir la meva entremaliadura. No va ser així; en van quedar ressentits, i em sap greu. Pocs mesos després, Sokal publicava el seu famós "Les impostures intel.lectuals".

UN EXPERIMENT MENTAL SOBRE
L'APARENÇA DE SENTIT

JOSEP MONTSERRAT i TORRENTS DELS PRATS
Universitat Autònoma de Barcelona


La lectura del programa i del guió de les Jornades sobre "El problema de la realitat" m'han produït un desvetllament de la desconfiança crítica que és, no diré l'arma, però sí l'armadura amb la que cal que es passegi tota persona atenta al pensament contemporani que vulgui alhora preservar la seva integritat psíquica. M'ha semblat discernir, una vegada més, els indicis de la gran ensarronada metafísica que des de fa vint-i-cinc segles enterboleix els esforços de l'home occidental per assolir un mínim de claredat i de coherència en el seu pensament. Els heralds d'aquesta confusa barreja d'idees, sentiments, prejudicis i ignoràncies que rep el nom escatològic de post-modernitat han retrobat entusiasmats un dels principals instruments de la metafísica falaç (car n'hi ha una que no ho és): l'ús indiscriminat dels termes abstractes que tota ciència i tot coneixement es veu obligat a utilitzar per definir-se i expressar-se. Emprats dintre del límits de la seva funció objectivadora i expressiva, aquests termes constitueixen l'indefugible rerafons metafísic de tota mena de coneixement. Barrejats en trajectòries en diagonal, saltant d'un context a l'altre, aquests termes abstractíssims, indispensables servidors de la coherència mental, esdevenen creadors de fantasmagories pseudo-filosòfiques, pures seqüències de mots dotades d'una simple aparença de sentit. Aquesta és la seva disfreça: l'aparença de sentit. La summa abstracció dels termes metafísics fa que presentin camps semàntics imprecisos i flonjos. No podria ser d'altra manera. Aquesta característica, tanmateix, hauria d'induir una vigilant cura crítica en l'ús d'aquests termes. Tot a l'inrevés del que fa la metafísica falaç, que aprofita aquesta indefugible imprecisió per fabricar cadenes de paraules impressionants i colpidores sense cap mena de sentit.

Se m'ha ocorregut, doncs, comptant amb l'esportivitat intellectual dels assistents a les Jornades, de realitzar un experiment mental col.lectiu: proposar un text integrat per termes usuals de la metafísica (molts d'ells presents en els programes de les Jornades) però absolutament mancat de sentit. Aquesta absència de sentit vindrà garantida pel procés de confecció del text: serà creat per un ordinador amb un procediment aleatori. Aquest text, en virtut de la seva aparença de sentit , postularà l'aquiescència del públic. Una volta el públic hagi acceptat el text, serà informat del seu caràcter no-significatiu. Cada assistent, doncs, podrà reconstruir el procés mental que l'ha portat a acceptar com a intelligent un text fabricat aleatòriament per una màquina.
L'experiment pretén un abast purament didàctic. No vol, ni pot, esdevenir un instrument de crítica de cap sistema ni de cap discurs filosòfic particular. A la llarga, molt més elaborat, el "Generador" pot esdevenir el paradigma invers o la caricatura de moltes produccions filosòfiques que requereixen l'assentiment del públic contemporani per mitjà d'impúdiques renglerades de textos dotats de simple aparença de sentit.

L'experiment té dues parts. A la primera es lliura al públic el text titulat "Contra el límit", confeccionat bàsicament per l'ordinador i decorat amb una sèrie de galindaines retòriques que contribueixen a dissimular la seva manca de sentit. El text va acompanyat d'un comentari pseudo-erudit, car és característica de la metafìsica falaç la seva frívola capacitat de comentar qualsevol cosa. El programa informàtic més complex fabricarà també aquesta mena de comentaris.
A la segona part el públic rep el full on es descriu el "Generador" i és informat sobre el caràcter no significatiu del text "Contra el límit".




CONTRA EL LIMIT



No és agradable de reconèixer que la infinitud desemboca en la confusió; però també pot representar una apertura. La frontera, nogensmenys, rau en l'interior, i pot esdevenir creativitat.
¿Interior? Interior, doncs.
Visc la meva subjectivitat com a) existència; b) aparença. Ara bé: on és l'horitzó de tot això? L'horitzó és sempre coactiu, radicalment coactiu. Però la llibertat, ella, és a l'interior. Per tant, la frontera, -aquella frontera que era l'horitzó- se'm converteix (se'm pot convertir) en creativitat que es deleja per manifestar-se.
He dit que la subjectivitat és: b) aparença. Doncs bé: les muses d'avui proclamen que l'ésser és presència i que l'existència és allò que compareix... Les meves sibil.les, tanmateix, em van ensenyar que l'aparença desemboca, tard o d'hora, en l'anorreament.
¿I ara,què? No és agradable, doncs, ( da capo ).




ANOTACIONS

Línies 1 i 2. Infinitud i confusió : en l'evolució de la filosofia grega entre Anaximandre i Plotí es copsa un desplaçament del concepte d'infinit
( avjpeiron ). Per Anaximandre és sinònim de confusió indiferenciada. En Plató recedeix l'aspecte de confusió i es manté el de indiferenciació, com es veu en un text on acopla l'indeterminat i el múltiple ( Teetet 159 a). Al capdevall d'aquesta evolució, la infinitud esdevé per a Plotí un atribut de l'U: Posseix la infinitud perquè no és múltiple ) (Enèada V 5,11).
Línia 3. El pensament contemporani ha connectat amb freqüència la interioritat i la creativitat: Una interioritat a si mateix que exclou tota exterioritat (...) no pot ser res més que la d'un acte que resideix solament en la seva realització, és a dir, que és sempre creador de si mateix . (L. Lavelle, Introduction a l'ontologie , pàg. 18). Karl Jaspers ha denominat "home axial" l'estadi antropològic en el qual els valors principals passen a ser els de "l'home interior".
Línia 5. Subjecte, existència, fenomen: la tríada amb la qual s'ha reconstruït l'ontologia contemporània després de l'esfondrament de l'aristotelisme: Cadascun de nosaltres coneix, amb coneixement no científic, ans experimental i incomunicable, l'existència de la seva ànima, l'existència singular d'aquesta subjectivitat que percep, sofreix, estima, pensa... Però la intuïció de la subjectivitat és una intuïció existencial, que no ens dóna cap essència. "Allò que som" ho sabem pels nostres fenòmens i per les nostres operacions, pel flux de la nostra consciència. (J. Maritain, Court traité de l'existence et de l'existant, París, 1947, pàg. 114).
Línies 6-8. Horitzó i frontera. El mot grec hóros, com el llatí terminus , significaven primàriament "fita, frontera". Derivadament, terme i definició.
Línies 11 i 12. Presència: La presència és més que l'objecte, el desborda en tots els sentits. (Gabriel Marcel, Le mystère de l'être , París, 1951, vol. I, pàg. 223).

-------------------------------------------------------------------------
GENERADOR DE FONAMENTACIONS, PROFUNDITATS I ELEVACIONS
El generador consisteix en un senzill programa informàtic que combina segons regles establertes els elements entrats com a input.
Actualment el programa està introduït, en forma molt simplificada, a l'ordinador central de la Universitat Autònoma de Barcelona (VAX VMS CCUAB 1) en llenguatge FORTRAN, file PARAULES.
El elements es divideixen en els grups següents:
GRUP 1. Conjunt d'inicis retòrics.
Per al programa actual, els elements són: Gosaria dir que, Moltes vegades he pensat que, Prou sabem que, Ens dol prou haver de reconèixer que, No tenim altre remei que acceptar que, No hi donem més voltes, Que tomba que gira, acabarem acceptant que, No és agradable de reconèixer que, Es diu que, Els mestres ens han ensenyat que
GRUP 2. Conjunt de termes abstractes.

Per al programa actual, el termes són els següents (l'ordre és indiferent): 1 infinitud, 2 horitzó, 3 llibertat, 4 frontera, 5 interioritat, 6 creativitat, 7 limitació, 8 confusió, 9 apertura, 10 coacció, 11 transcendent, 12 radicalitat, 13 profunditat, 14 fonament, 15 essencialitat, 16 manifestació, 17 èxtasi, 18 subjectivitat, 19 ésser, 20 existència, 21 intuició, 22 aparença, 23 presència, 24 comparecència, 25 anorreament.

GRUP 3. Conjunt de còpules (cal que siguin de significació ambígua).
Per al programa actual, les còpules són les següents: radica en, suggereix, rau en, comporta, desemboca, és company de, és indissociable de, s'interpenetren, ho podríem enunciar com, compareix com, pot esdevenir, replanteja, habita en, es manifesta com, es manifesta en, constitueix per si sol, es refereix a, pot representar, es deleja per
1. Cada unitat de combinació consisteix en:
Un element del grup 1.
Un element del grup 2
Un element del grup 3
Dos elements del grup 2.
2. Les composicions s'obtenen per conjunció d'un nombre determinat d'unitats de combinació obtingudes aleatòriament
NORMES COMPLEMENTARIES.
Una volta obtinguda la composició desitjada, es procedeix a manipulacions intuitives:
Enllaç de les unitats de combinació per mitjà d'expressions conjuntives.
Eliminació d'unitats de combinació no convenients.
Incorporació d'elements retòrics: interrogacions, repeticions, exclamacions, personalitzacions.
S'entén que aquestes manipulacions intuitives no alteren el caràcter aleatori del programa. La seva funció és augmentar l'eficàcia deceptiva del text.