DRET A DECIDIR I ANTI-SISTEMA

Fins fa molt poc hi havia un cantó suís on les dones no podien votar. Arran d'un referèndum, han obtingut el dret de vot. Les dones d'aquest cantó suís tenen ja dret a decidir.
El dret a decidir dels ciutadans té una història llarga, complicada i discontínua al món occidental, amb un arc que va des del segle VII aC a Grècia fins als nostres dies. El dret dels ciutadans a decidir ha acabat vehiculant-se en la forma del sufragi universal. El subjecte primari del dret a decidir és el ciutadà.
Ara per ara, al nostre país, el sufragi universal no satisfà les aspiracions dels corrents nacionalistes. Sembla, aleshores, que els polítics nacionalistes han resolt inclinar-se vers altres opcions. Les opcions diferents del sufragi universal són bàsicament les següents: dictadura personal, dictadura de partit, oligarquia, plutocràcia, corporativisme, feixisme. Els polítics d'Espanya democràticament elegits que reclamen un "dret a decidir" com si no existís haurien de explicar clarament per quina d'aquestes opcions s'inclinen.
Aquets polítics, són ignorants o inconscients? Ni una cosa ni l'altra. Són, senzillament, anti-sistema.