ANTINAZISME SOSPITÓS

Llegit Joachim Fest, "Yo no. El rechazo del nazismo como actitud moral", Taurus, 2007.
Fest és un periodista alemany molt conegut (traspassat fa poc). La seva biografia, publicada el 2006, és una resposta prou explícita a Günther Grass, que en el seu "Tot pelant la ceba" havia revelat la seva adscripció a les SS quan era adolescent. La família de Fest va resistir heroicament contra el nazisme. El seu pare va perdre la seva plaça d'ensenyant, i van quedar reduïts a l'escassesa i a la inseguretat. Després de la guerra, el pare Fest va tenir un paper polític a la democràcia alemanya, tot i haver quedat esgotat per les calamitats sofertes. En aquest sentit, la trajectòria de la famíla Fest, i de Joachim en particular, és impecable.
El que m'ha preocupat d'aquest text és la seva total introversió germànica. El noi Fest no coneix, i sembla que no vol conèixer, res més fora de la cultura alemanya. El llibre va ple de Goethe, de Schiller, de von Kleist, de Rilke. Pàgina rere pàgina assistim a les seves vacil.lacions entre Mozart i Schubert. Ni Dante, ni Shakespeare, ni Cervantes, ni Racine, ni Flaubert no apareixen per res en la seva formació. En el camp de concentració americà, a la fi de la guerra, descobreix Conrad i Somerset Maugham.
La narració transcorre entre 1930 i 1946. Tanmateix, en el text apareixen escassíssimes referències a la guerra, a la repressió nazi (fora de la que afectà a la seva família) i pràcticament res sobre l'Holocaust. El desembarcament aliat de juny del 1944 li passa per alt. El narrador es mostra preocupat gairebé exclusivament per la seva formació intel.lectual, obsessionat per triar entre Mozart i Schubert, i pensa que això ens apassionarà als seus lectors de 2006.
Amb alemanys com aquests, el nazisme ho va tenir fàcil. No oblidem que Hitler va arribar al poder per les urnes. El pangermanisme i el chauvinisme cultural li van obrir el pas (apart naturalment dels errors del tractat de Versalles). Aquesta penosa biografia d'un resistent antinazi m'ha ajudat a apreciar encara més la narració de Heinrich Mann "El súbdit de l'Emperador" (Der Untertan), que mostra amb tota cruesa com el patrioterisme i el nacionalisme de l'Alemanya del segle XIX i primers del XX eren un perill per la pau europea.
"Yo no", però vosaltres si.