EDUCACIÓ PER A LA CIUTADANIA

Als meus temps de dedicació a la pedagogia vaig haver de fer front a la tendència a resoldre els problemes de l'educació mitjançant l'augment de la càrrega escolar. Qualsevol ideòleg o artista o propagandista de projectes admirables proposava una nova assignatura: anti-racisme, ecologia, amor als animals, fruició estètica, esperit democràtic, fer-país… Jo i la meva gent pensàvem - i seguim pensant- que a l'escola hi ha d'haver només dues assignatures fonamentals, llengua i matemàtiques, i un nombre reduït d'assignatures complementàries relacionades amb aquelles (ciències de la natura, ciències socials…). Tots els altres coneixements, per convenients i recomanables que siguin, s'han de comunicar per mitjà d'actuacions al marge de l'ensenyament fonamental: diades, setmanes temàtiques, exposicions, videos, teatre, xerrades, diaris murals, blogs escolars… La recent introducció d'una assignatura d'educació per a la ciutadania és una altra mostra de l'error de pretendre fer marxar el món a cop de decrets i d'institucions. L'escola activa no admet noves assignatures, per lloables que siguin. Els infants acabaran avorrint la "ciutadania", com nosaltres vem avorrir les tres maries. Quan tots els index assenyalen que la nostra joventut no sap ni llegir ni escriure, carregar el seu temps escolar amb una nova matèria avaluable és un triple error: pedagògic, psicológic i polític.


ERRATUM. Ala meva inserció anterior sobre "mutilacions infantils", vaig cometre l'error ortogràfic d'escriure "excisió" i "circumcisió" amb dues "ss". Motiu freudià: em devia semblar que els mots quedaven més enèrgics...