LA AQU I LA ANECA: UNA SINGULARITAT HISPÀNICA

Engreixo el meu blog anterior sobre la "Agència per la Qualitat del Sistema Universitari a Catalunya" amb unes sucoses dades documentals, totes esqueixades d'Internet.

Els organismes de la Unió Europea han publicat el següent document:

Papers on Higher Education.
Quality Assurance and Accreditation:
A Glossary of Basic Terms and Definitions
Bucharest 2004.

Es tracta, doncs, de les tasques que pretén assumir l'AQU: qualitat i acreditació. Ara bé, quina és la definició d'aquestes tasques segons la Unió Europea? Heus-la aquí:
ACCREDITATION
The process by which a (non-)governmental or private body
evaluates the quality of a higher education institution as a
whole or of a specific educational programme in order to
formally recognize it as having met certain predetermined
minimal criteria or standards. The result of this process is
usually the awarding of a status (a yes/no decision), of
recognition, and sometimes of a license to operate within a
time-limited validity.

És ben clar: aquesta mena d'organismes només operen sobre institucions i programes, no sobre individus físics. Cap dels termes definits en les setanta pàgines d' aquest glossari fa referència a la qualificació o a l'avaluació dels individus, considerant que això és competencia de les institucions acadèmiques.
Ens ho confirmarà l'organisme corresponent de l'Estat francès:

El Comité Nacional de Evaluación de las instituciones públicas de carácter científico, cultural y profesional (CNE) ha sido creado por Ley del 26 de Enero de 1984 de la educación superior, ley por la cual las universidades gozan en adelante de autonomía a la vez administrativa, pedagógica, científica y financiera.
La Ley del 10 de Julio de 1989 hace del CNE una autoridad administrativa independiente que informa directamente al Presidente de la República y por consiguiente, no está bajo tutela del Ministerio responsable de la Educación Superior.
La misión del CNE es la evaluación de las instituciones públicas de carácter científico, cultural y profesional : universidades, “écoles” y las grandes instituciones bajo tutela del ministro responsable de la educación superior. Del mismo modo, puede proceder a la evaluación de otras instituciones dependientes de otros Ministerios.[3]
El CNE evalúa las instituciones desde la óptica correspondiente a su misión de servicio público de la educación superior : la formación inicial y continua, la investigación, la valorización (la inserción regional, nacional e internacional de cada institución). Examina, asimismo, el “gobierno” de la institución, su política y su gestión. El CNE, sin embargo, NO TIENE COMO OBJETIVO LA EVALUACION DE LOS INDIVIDUOS , la habilitación de programas o la distribución de las subvenciones del Estado. Tampoco tiene poder de reglamentación o de gestión. La evaluación del CNE llega a conclusiones y recomendaciones que no tienen carácter imperativo para la institución evaluada. Sin embargo, el CNE integra actualmente en su accionar una preocupación por el seguimiento. Para medir el impacto de su actuación en el funcionamiento de la institución evaluada, prevé un contacto con el equipo de dirección de la institución dentro de los doce o dieciocho meses posteriores a la publicación del informe de evaluación. En el transcurso de esta visita se examinan, en particular, las acciones emprendidas por la institución para la implementación de las recomendaciones del CNE. (Extracte de la pàgina web del CNE).

És clar com l'aigua: aquest organisme francès "no tiene como objetivo la evaluación de los individuos". Això seria una invasió de les competències de les institucions acadèmiques i de l'autonomia de les universitats.
Aixi doncs, les acreditacions individuals de l'AQU (i de l'ANECA) són una singularitat hispànica, un invent de la llei d'universitats del Partido Popular servilment imitada per la Generalitat de Catalunya, quan no hi estava obligada en reglamentar el seu propi sistema de professorat contractat (lectors, agregats i catedràtics). L'AQU emet vertaders decrets judicials d'obligat acompliment, conditio sine qua non per presentar-se a un concurs universitari de personal contractat. El míser doctor català que es sotmet a l'avaluació de l'AQU és un "candidat a candidat", i així el denominarem des d'ara. És a dir, presenta a l'AQU la seva candidatura per poder presentar la seva candidatura a una plaça universitària.
En un proper lliurament analitzaré els criteris amb els quals aquest foetus ectopicus de l'Espanya carpetovetònica exerceix la seva sinistra tasca de trinxar la dignitat dels universitaris catalans.