HODIERNA (QUESTIONS ACTUALS)

ALMOINA I EFICÀCIA

La tragèdia de la fam es va confinant a l’Àfrica. Els països secularment afamats de l’Orient han sortit o estan sortint de la misèria, i alguns d’ells, com l’Índia, han esdevingut fins i tot exportadors d’aliments. El problema, ara, és l’Àfrica. El continent tomba per mal, i les perspectives son esborronadores: : sequera, guerres tribals, sida...
La reacció espontània i immediata dels occidentals generosos, que alguns n’hi ha, enfront del drama de la fam consisteix en expedir aliments per nodrir les poblacions afamades, sobretot els infants. Res més natural. La generositat és una virtut. Donar de menjar a qui té fam és una de les obres de misericòrdia cristianes. Per la seva banda, l’islam prescriu l’almoina com una de les obligacions essencials del creient.
Ara bé, l’almoina no resol res, i si és molt abundant es pot produir el fet paradoxal que empitjori la situació. Els geopolítics de la fam recorden encara esparverats el fracàs de l’assistència de França al seu territori ultramarí de la Martinica. Consirosos de constatar que els seus compatriotes caribenys passaven gana, els metropolitans van instaurar a la Martinica un règim general de vals alimentaris: tothom tenia dret a un tiquet per a la seva alimentació diària. Doncs bé: el sistema va acabar d’enfonsar l’economia del país i va provocar una allau de corrupció i de desmoralització, sobretot entre el jovent. El programa s’hagué de retirar.
Aquestes constatacions no ens han de portar a blasmar les voluntarioses iniciatives de les organitzacions privades occidentals destinades a pal.liar la fam dels africans. Un sol infant rescatat de la fam justifica les activitats de totes les institucions caritatives plegades. Però salvaríem tots els africans de la fam i no salvaríem l’Àfrica. L’objectiu és un altre; l’objectiu és que l’Àfrica es basti a si mateixa.
Gandhi digué: si li dones un peix l’alimentes per un dia, si l’ensenyes de pescar l’alimentes per tota la vida. Però fins i tot això és insuficient. Si l’ensenyes de pescar i no té barca, com pescarà? I si té barca i pesca, on vendrà el peix si no hi ha mercat?
Sembla, doncs, que hem arribat al quid de la qüestió: el mercat. L’únic sistema que fins ara ha funcionat en el món és l’economia de mercat. Tots els altres han fracassat. Tot i això, aquesta doctrina té mala premsa entre el sector de la població més sensibilitzat pels problemes de la misèria, que sol ser el sector jove. Donem-la per bona, aquesta mala consciència. Que es facin experiments encaminats a endegar un ordre econòmic mundial que substitueixi l’economia lliberal. Però si cal fer experiments , fem-los a casa, no a l’Àfrica. A l’Àfrica, per la mort de Déu, apliquem allò que sempre ha funcionat.
El tres pilars del’eficàcia són l’empresa, el crèdit i el mercat. Cal promoure empreses africanes autòctones, arrelades en el teixit social i productiu de cada país. Cal apariar línies de crèdit adaptades a la situació de les economies emergents. I cal, sobretot, obrir els mercats occidentals als productes africans. Al capdavall, la salvació d’Àfrica raurà en aquest fet paradoxal: que el que cal no es enviar-los aliments, sinó comprar-los-els. El gran avantatge d’aquesta solució és que no ens hauran de donar les gràcies.

JOSEP MONTSERRAT TORRENTS


Postil.la: el donatiu acaba corrompent a qui el fa i a qui el rep. En parlarem un altre dia.