DESAFECTO ALRÉGIMEN
Historia calamitatum mearum.
En una inserció anterior d'aquest blog vaig narrar la crisi del diari Tele/exprés arran del meu article editorial "Los pequeños Santos Oficios, a l'abril de 1966. La conseqüència més immediata d'aquest cop repressiu va ser per mi el definitiu bandejament de l'ofici periodístic. Després de centenars de col.laboracions a la premsa, a la ràdio i a la televisió, se'm barrava definitivament aquesta via professional.
No és pas que hi estés molt afeccionat, però. Persistia en la meva orientació cap a l'estudi i la recerca; el periodisme era, d'una banda, un mitjà adient per guanyar-me la vida, d'altra banda, en aquelles acaballes del franquisme, una manera de contribuir eficaçment a la resistència.
Tancada i barrada aquesta porta, vaig trucar a una altra: l'ensenyament. Al retorn de l'exili voluntari a París, entre 1968 i 1970, vaig buscar feina a alguna escola. El meu amic Pere Bossom em va oferir una plaça a l'escola Guils, amb la qual ja havia col.laborat com a conseller pedagògic. Ara bé, per formalitzar el contracte calia un certificat de la policia, un reconeixement de la correcció política del ciutadà. Vaig acudir a la Jefatura Superior de Policía de la Via Laietana i vaig presentar la meva sol.licitud. Al cap de poques setmanes em van convocar, i de viva veu, viva i seca, sense ira, em van assabentar que se'm negava l'aval, i que ho tornés a provar al cap de dos anys si és que havia passat a observar bona conducta. Copio al final d'aquesta inserció el document policial.
Pocs mesos després vaig acudir a un concurs públic de la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig accedir a una plaça de professor contractat. No demanaven certificat de bona conducta. Jo diria que hi va pesar més l'aura de la mala conducta.
CÒPIA DEL DOCUMENT
JEFATURA SUPERIOR DE POLICIA DE BARCELONA
Barcelona, 2 de junio de 1971.
Asunto: Comunicando a José Montserrat Torrents denegación canc. sus antec.
N./ Refª: Archivo Gra.- 5569-33
La Dirección General de Seguridad en escrito de fecha de 28 de mayo último me dice lo siguiente:
"Procede se notifique a D.JOSE MONTSERRAT TORRENTS, hijo de Manuel y María, nacido el 27-7-32 en Barcelona, domiciliado también en esa capital, c./ Santa Magdalena Sofía, 4, que por acuerdo del Excmo. Sr. Director General de Seguridad, ha sido resuelto no acceder a su petición de que cancelen sus antecedentes policiales desfavorables por no haber transcurrido periodo de tiempo suficiente para deducir rectificación de su conducta, pudiendo formular nueva petición pasado un período mínimo de dos años".
Lo que participo a Vd. para su conocimiento y efectos.
EL JEFE SUPERIOR
P.D. El Secretario General Regional
Segell: Dirección General de Seguridad
Jefatura Superior de Policía
Archivo General
Barcelona
En una inserció anterior d'aquest blog vaig narrar la crisi del diari Tele/exprés arran del meu article editorial "Los pequeños Santos Oficios, a l'abril de 1966. La conseqüència més immediata d'aquest cop repressiu va ser per mi el definitiu bandejament de l'ofici periodístic. Després de centenars de col.laboracions a la premsa, a la ràdio i a la televisió, se'm barrava definitivament aquesta via professional.
No és pas que hi estés molt afeccionat, però. Persistia en la meva orientació cap a l'estudi i la recerca; el periodisme era, d'una banda, un mitjà adient per guanyar-me la vida, d'altra banda, en aquelles acaballes del franquisme, una manera de contribuir eficaçment a la resistència.
Tancada i barrada aquesta porta, vaig trucar a una altra: l'ensenyament. Al retorn de l'exili voluntari a París, entre 1968 i 1970, vaig buscar feina a alguna escola. El meu amic Pere Bossom em va oferir una plaça a l'escola Guils, amb la qual ja havia col.laborat com a conseller pedagògic. Ara bé, per formalitzar el contracte calia un certificat de la policia, un reconeixement de la correcció política del ciutadà. Vaig acudir a la Jefatura Superior de Policía de la Via Laietana i vaig presentar la meva sol.licitud. Al cap de poques setmanes em van convocar, i de viva veu, viva i seca, sense ira, em van assabentar que se'm negava l'aval, i que ho tornés a provar al cap de dos anys si és que havia passat a observar bona conducta. Copio al final d'aquesta inserció el document policial.
Pocs mesos després vaig acudir a un concurs públic de la Universitat Autònoma de Barcelona i vaig accedir a una plaça de professor contractat. No demanaven certificat de bona conducta. Jo diria que hi va pesar més l'aura de la mala conducta.
CÒPIA DEL DOCUMENT
JEFATURA SUPERIOR DE POLICIA DE BARCELONA
Barcelona, 2 de junio de 1971.
Asunto: Comunicando a José Montserrat Torrents denegación canc. sus antec.
N./ Refª: Archivo Gra.- 5569-33
La Dirección General de Seguridad en escrito de fecha de 28 de mayo último me dice lo siguiente:
"Procede se notifique a D.JOSE MONTSERRAT TORRENTS, hijo de Manuel y María, nacido el 27-7-32 en Barcelona, domiciliado también en esa capital, c./ Santa Magdalena Sofía, 4, que por acuerdo del Excmo. Sr. Director General de Seguridad, ha sido resuelto no acceder a su petición de que cancelen sus antecedentes policiales desfavorables por no haber transcurrido periodo de tiempo suficiente para deducir rectificación de su conducta, pudiendo formular nueva petición pasado un período mínimo de dos años".
Lo que participo a Vd. para su conocimiento y efectos.
EL JEFE SUPERIOR
P.D. El Secretario General Regional
Segell: Dirección General de Seguridad
Jefatura Superior de Policía
Archivo General
Barcelona
posted by J. Montserrat Torrents | 2:05 AM
1 Comments:
Pot donar alguna mostra del centenars d´articles periodistics que escrivia els anys seixanta?
Post a Comment
<< Home