finestral

Reflexions i documents

Wednesday, June 25, 2008

MISÈRIA FERROVIÀRIA

Un cop més he passat a la vora de la flamant línia ferroviària de Gran Velocitat al nord de les Alberes, acabada, ja a punt, amb la catenària i tot. Des de la plana del Rosselló es veu com la via s'endinsa en el Pirineu i desapareix sota un llarguíssim i costosíssim túnel que surt a l'altra banda, al Pertús. Via morta, inútil, testimoni tràgic de la incompetència i la ineptitud dels governants d'aquest país.
Des de sempre he sentit dir que la desconnexió ferroviària entre França i Espanya era un dels problemes econòmics i socials més importants del país. Quan, ara farà mig segle, l'economia espanyola va començar d'integrar-se a l'europea (plan de estabilización), es va tornar a plantejar el tema. Amb la caiguda de la dictadura semblava que per fi havia arribat el moment de bastir el principal traç d'unió entre Espanya i Europa. I aleshores va començar el sainet de l'Espanya caciquil i carpetovetònica.
El primer tren d'amplada europea es va construir entre Madrid i Sevilla l'any 1992, totalment desconnectat de la xarxa europea. La raó n'era que el president del Govern socialista, sr. Felipe Gonzàlez, era sevillà. Després han vingut governants de Castilla y León, i el tren d'amplada europea ha arribat a Valladolid. Recentment el TGV ha arribat a Màlaga, perquè la ministra socialista d'obres públiques és malaguenya. Aleshores, amb penes i treballs el TGV ha arribat a Barcelona, i aquí s'ha aturat. Ningú no sap quan arribarà a la frontera. De les obres del túnel que ha d'atravessar la ciutat el més calent és a l'aigüera; la futura estació de la Sagrera és un erm on pasturen cabres. Han passat cent seixanta anys des de la inauguració del tren de Barcelona a Mataró, i el país segueix desconnectat d'Europa, sense que ningú gosi dir quan es connectarà.
I la patuleia política discutint interminablement si som o no som una nació, si tenim o no tenim dret a decidir, si un poble i una llengua... nació desconnectada, decisió indecidida, poble decadent, llengua més viva del que us penseu, però que no diu res.
Els pardals niuen als pals de la catenària de la via del TGV al Rosselló.

0 Comments:

Post a Comment

<< Home