finestral

Reflexions i documents

Saturday, April 22, 2006

HODIERNA (QUESTIONS ACTUALS)

OBESOS DE LA INFORMACIÓ

Segles i segles la fam ha estat l’acompanyant indefugible del gènere humà, amb el seu seguici de malalties. Tot d’una, el darrer segle ha vist allò que semblava inassolible: una entera zona del planeta, l’anomenat primer món, s’ha escapat de la maledicció de la fam i ha entrat en una era d’abundància. La situació ha fet una capgirada, i ara el problema és el de l’excés de producció d’aliments. No sabem què fer del blat, de la carn, de la llet i de les avellanes. Tot i així, cent anys no han resultat suficients per extingir en aquests humans privilegiats l’atavisme de l’acaparament i de l’”atipa't bé i amaga't pa”. Els terrícoles del noroest, incitats per una publicitat abassegadora, s’han llançat a una irreprimible ingestió, en tot lloc i a tota hora, de nodriments innecesaris, fins al punt de generar una nova pandèmia: l’obesitat. Anem massa tips.
Ara, un altre empatx ens amenaça. Ja no es tracta de proteïnes, sinó d’electrons, aquesta diminuta però insidiosa partícula descoberta per Lord Kelvin fa poc més de cent anys. Mils de milions d’electrons, transformats en seqüències informatives, estan a la nostra disposició en tot moment i a tot arreu, en aquests aparadors fora de l’espai i del temps que són les pantalles dels ordinadors i les pantalletes dels telefonets. Informació en temps real i on line, clama l’oferta planetària. Meravellós i utilíssim. S’ha acabat d’anar a l’hostal de la carretera per abordar els viatgers i recaptar notícies del que passa al poble del costat; s’ha acabat de córrer al quiosc cada matí per comprar el diari i devorar les notícies del dia abans; s’ha acabat d’afanyar-se per arribar a casa a temps pel telenotícies del vespre. Ara l’electró és a la nostra disposició a tothora i en tot lloc. Informació, informació, informació.
I ha esclatat l’empatx. De la mateixa manera que el cos no pot assimilar l’excés d’aliments, la ment no pot processar l’allau d’imatges visuals i auditives que li ofereix la pantalla incansable. El resultat és que els països avançats s’estan omplint d’obesos de la informació.
L’obès informatiu viu penjat de la barra de navegació, assaonada amb la perfídia dels links. Les pàgines de la xarxa ja no l’informen sobre coses, sinó sobre noves línies d’informació. Si parleu amb ells (alguns ja no parlen) no us comentarà cap notícia, cap fet, cap dada, cap idea. Us parlarà només de noves adreces, noves pàgines, nous blogs, nous serveis per seguir endinsant-se en la galàxia de la informació. I sobretot, ull, no el destorbeu: s’ho està baixant tot. Pagant (poc) o d’amagatotis. Posseeix centenars de CD i dotzenes de llapissos-memòria on ha anat acumulant la informació que ha recaptat de la xarxa, inclosos concerts, cançons i pel.lícules. De moment no té temps per dedicar-s’hi; més endavant ja ho farà. Ara per ara es tracta d’anar acumulant informació. Fins quan? És fàcil de dir: posat que les unitats d’informació en l’espai cibernètic augmenten en progressió geomètrica, l’obès informatiu s’anirà informant indefinidament. Petarà? Li’n falta poc. (22 d'abril de 2006)

Thursday, April 20, 2006

EPHEMERIDES

Em plau anunciar a totes les amigues i a tots els amics que he rebut l'encàrrec de traduir "L'evangeli de Judes". Es tracta d'un manuscrit copte que havia estat enterrat en una caixa forta d'un banc americà, i que ara ha estat restaurat i publicat. El meu llibre consistirà en una traducció castellana, introducció i comentari. M'hi he posat en pla stachanovista total, i penso que l'obra sortirà a primers de juny, publicada per EDAF. (2O d'abril de 2006).

Anuncio també la publicació d'un article: "Le débordement (pors) des ténèbres corporelles sur la lumière corporelle selon Mani", dins "Études coptes IX. Onzième Journée d'études (Strasbourg, 12-14 juin 2003", De Boccard, París, 2006, pàgines 305-309. Disposo d'algunes separates.

Friday, April 07, 2006

ACADEMICA (QUESTIONS ACADEMIQUES)

1. El "Evangelio de Judas".
El códice que contiene el "Evangelio de Judas" es conocido desde 1983. Fue sacado ilegalmente de Egipto y depositado en una caja fuerte de EE.UU. hasta el 2001, cuando fue recuperado por un grupo de mecenas suizos. El códice contiene textos griegos y coptos. Rudolf Kasser dio noticia de él en el congreso de coptología de París en 2004. El National Geographic ha asumido la presentación del "Evangelio de Judas" al público. De momento circula una traducción inglesa, que se puede consultar, junto con otros muchos datos, en: http://www.tertullian.org/rpearse/
Se trata de una traducción al copto sahídico de un original griego, probablemente del "Evangelio de Judas" mencionado por Ireneo de Lyón en "Adversus Haereses" I,31. Si se trata de este mismo evangelio -cosa que no puede darse por segura- la datación del original griego sería de mediados del siglo II. La de la traducción copta podría ser de mediados del siglo IV. Es un escrito adscribible con toda seguridad a la corriente gnóstica setiana. Sus paralelos en la biblioteca de Nag Hammadi serían, entre otros, el "Apócrifo de Juan", "El origen del mundo", "El evangelio de los egipcios" y el "Allógenes". No contiene noticia alguna históricamente válida acerca de Jesús o de Judas. La doctrina gnóstica de esta obra es ya conocida por otras fuentes. Se trata, pues, de un hallazgo de gran valor para la historia de las doctrinas cristianas, pero que no puede dar pie a sensacionalismos de ninguna clase. (Barcelona, 7 de abril de 2006).

Thursday, April 06, 2006

HODIERNA

HODIERNA (QÚESTIONS ACTUALS).
4. En el diario El País del 5 de abril de 2006 he publicado la siguiente carta al director:

Vuelve la censura.
Según una información aparecida en este periódico, el Consejo del Audiovisual de Catalunya ha elaborado un pliego de “directrices y recomendaciones” para asegurar que los medios actúen con “objetividad e imparcialidad” ante la próxima consulta sobre el Estatut. Un representante del C.A.C. explicó ante el Parlament que “el texto se basa en dos principios: asegurar la libertad de información y de opinión y garantizar que los electores tengan una información plural y veraz”. A este fin se establece un mecanismo de consulta previa acerca del “plan de cobertura informativa sobre el contenido del proyecto de Estatuto de Autonomía”. Pues bien, los términos de esta normativa del C.A.C. son los propios y muy bien conocidos de la política informativa de los regímenes totalitarios. Baste una cita de Gabriel Arias Salgado, ministro de información de la dictadura franquista (Política española de la información, vol. II, Madrid, 1958, pag. 184): “El ejercicio y la facultad más delicados que un Estado católico como el español posee, en orden a conseguir una responsable libertad de información, como es la consulta previa, no tiene en última instancia más explicación que la de hacer compatible el bien común con la libertad de criterio de cualquier periodista”. Es evidente que para los ideólogos del C.A.C. “la libertad de divulgación está condicionada por el servicio y la sumisión a la verdad” (pag. 142). Ofrezco estos curiosos paralelos como una muestra más de la deriva totalitaria de la vida política catalana en estos últimos años.
Josep Montserrat Torrents.

He publicado este exabrupto porque soy enormemente, casi de modo enfermizo, sensible a toda clase de censuras. Durante toda mi vida he sido objeto de múltiples y repetidos intentos de censurar mis escritos y mi enseñanza. Estos episodios serán objeto de tratamiento en este blog, en el apartado de MEMORABILIA y bajo el título general de "Historia calamitatum mearum". Comenzaré por mi cese fulminante por un ukase de Fraga Iribarne en el periódico Teleexprés en 1966. Y seguiré combatiendo todos los intentos de amordazar la libertad de expresión, máxime si proceden de los poderes públicos. (Barcelona, 6 de abril de 2006).

Tuesday, April 04, 2006

NUNTIA (PUBLICITAT)

NUNTIA (PUBLICITAT).

Josep Montserrat Torrents
EL BARQUER DELS DÉUS
Col.lecció Gabriel Ferrater
Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2005

Novel.la històrica situada a Egipte a mitjan segle V de l’era comuna. Basada en documentació autèntica, narra la vida i la mort del darrer escriba que coneixia l’escriptura jeroglífica.
La trobareu a les principals llibreries. En tot cas, a la Llibreria Mizar, Còrcega 203-205. 08036 Barcelona . e-mail

------------------------------------------------------------------------

J. Montserrat Torrents
LA SINAGOGA CRISTIANA
Madrid, Trotta, 2005.

Reedición de una obra que tuvo gran impacto hace quince años. El autor sostiene que durante el siglo I el cristianismo, tanto el de Jerusalén como el de la diáspora, era una corriente inserta en la sinagoga. La mayoría de escritos del Nuevo Testamento refleja esta situación. La crítica histórica más reciente se ha ido inclinando hacia esta interpretación de los hechos.
A mediados de los años noventa, un instituto católico integrista de España pronunció una “fatwa” contra esta obra, incitando a sus miembros a retirarla de las librerías e incluso de las bibliotecas. El libro pasó a la categoría de rareza bibliográfica.

Monday, April 03, 2006

MEMORABILIA

MEMORABILIA (MEMÒRIES PERSONALS)

Caixes, cistells, bosses, arxivadors…: una immensa i aclaparadora paperassa omple els espais intercalars de casa nostra, lluitant per un espai congru entre els llibres (una altra terregada), els llençols, la vaixella i totes les domesticitats. “Algun dia hi posaré ordre”, em dic sovint. “Aleshores, amb tota la documentació sistemàticament classificada, podré començar a donar a conèixer els meus records personals de l’època franquista, de la transició i de la universitat.” Però el moment de posar ordre no arriba, i el temps passa. M’he decidit, doncs, d’arrapar-me al terme “memòria” i oferir, a tongades irregulars i abocant-ho pel broc gros, allò que efectivament tinc a la memòria, amb alguna ajuda documental casual i escadussera. El blog és, sembla, un instrument de comunicació informal i personal. A més, és interactiu (mot màgic). Aleshores, allà on no arribi o flaquegi la meva memòria hi arribarà la dels meus amables lectors, i el resultat serà una revisió, sempre oberta, d’aquestes pàgines de memorabilia.

1. EL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA A LA UNIVERSITAT AUTONOMA DE BARCELONA.
La meva col.laboració amb el Moviment Socialista de Catalunya va començar els primers anys seixanta. No vaig entrar com a militant, car a l’època jo era eclesiàstic i no era costum. Mantenia contacte directe amb Joan Reventós, amic, veí i antic company de l’Institut Tècnic Eulàlia. L’any 1963 vaig representar personalment Joan Reventós a un congrés del Partito Socialista Italiano a Roma. Un germà meu i jo, també, erem “passadors”, és a dir, passàvem fugitius pels Pirineus. Jo, valent-me dels meus hàbits, passava gent fins i tot pels nassos dels policies a la frontera de Puigcerdà; tenia unes tècniques molt refinades. El meu germà va passar Dionisio Ridruejo, que anava al “contubernio de Munich”.
Arran de la ascensió als cels de Carrero Blanco, a finals del 1973, vaig decidir formalitzar la meva militància al MSC. Calia una mena d’examen de marxisme, però com que aquell mateix any jo explicava Marx a la UAB, me’n van dispensar. Crec que en aquell mateix moment Miquel Roca va “suspendre” de marxisme, i no el van admetre.
La meva “cel.lula” era la de Sarrià-Sant Gervasi. Hi havia Joan Reventós i Francesc “Quico” Vila-Abadal, entre d’altres. Ens reuniem gairebé sempre al consultori de Vila-Abadal, aprofitant per fer revisió mèdica.
El 2 de març de 1974 va ser executat a “garrote vil” Salvador Pui Antich. Pocs mesos abans havia estat amb ell i les seves germanes a una festa d’aniversari al seu pis de darrere l’ajuntament de Barcelona. El fet ens va commocionar profundament, però s’ha de dir que el moviment d’oposició antifranquista de Catalunya es va moure insuficientment per evitar l’execució. Un membre de la nostra cel-lula, impressor, va abandonar el partit per aquesta causa.
Tot garbellat, era ja clar que el règim franquista estava a les acaballes, i que urgia preparar la ruptura (de transició encara no se’n parlava). Els moviments d’oposició minoritaris van començar maniobres de reagrupació. Es tendia a integrar-se a formacions amb historial i presència internacional. El Moviment Socialista de Catalunya, malgrat el seu escarransiment, tenia aquestes qualitats.
A primers del 1974 el MSC es va transformar en Convergència Socialista de Catalunya. Jo n’era l’únic professor militant a la Universitat Autònoma de Barcelona. Un dia, no recordo la data, em va venir a trobar un professor de Dret, Jesús Salvador, per dir-me que uns quants professors estaven interessats que convoqués una reunió. Vaig convocar la reunió. Dels que hi van acudir recordo, a més de Jesús Salvador, Narcís Serra, Diana Garrigosa, Isidre Molas, Joan Prats i Juli Busquets. Potser també, o en tot cas molt poc després, Josep M. Vegara i Eugeni Giralt. Pasqual Maragall devia ser a Minnesota, però es va agregar de seguida al grup, car recordo alguna reunió a casa seva. Aixi va quedar constituït l’agrupament de Convergència Socialista de Catalunya a la UAB.
Josep Calsamiglia simpatitzava peró no va fer adhesió formal. Joaquim Nadal de moment no s’hi va interessar. Magí Cadevall va entrar més tard.
Malgrat que em va tocar el paper de “pal de paller” d’aquell primer grup socialista, en cap moment vaig pretendre’n la direcció. No em sentia amb vocació política. Els meus companys eren advocats i economistes, i, en tot cas, havien estat militants de moviments molt actius de l’oposició (FLP, BOC, etc.). A ells pertocava dirigir l’agrupament. Només una vegada, al començament, em vaig permetre de recòrrer a la meva condició de “primus inter pares” per fer avinent als companys que érem un partit que defensava els interessos de la classe obrera, no un partit nacionalista català. Em semblava que en els debats prenia massa importància la qüestió catalana.
Aviat l’agrupament es va dividir en dues seccions. L’una s’ocuparia dels afers universitaris. L’altra dels afers polítics generals. Diana Garrigosa, jo i algú més que no recordo vem formar part del primer grup. Els altres es van dedicar a la política, amb l’èxit i els resultats que tots sabem. (Barcelona, 3 d’abril de 2006).